A l'article Els set errors que no hem de cometre d'ací al 9 de novembre el periodista Pere Cardús ha alertat dels punts que poden fer fallar el procés: "Pla B. Evidentment, hi ha alternatives previstes si l'estat espanyol impedeix completament de fer la consulta el 9 de novembre. No tenir alternatives seria un missatge fatal".

"Si cal anar per un camí diferent, igualment democràtic i pacífic, cap problema. Ni un. Per tant, crear un problema on no n'hi hauria d'haver cap és un dels errors que no hem de cometre. Val més consulta que eleccions, sí. O consulta o res, no" ha continuat.

El periodista ha apuntat també a la unitat i la transversalitat: "són valors aparentment positius. Però m'estimo més la transversalitat que no la unitat. Els catalans tenim una obsessió preocupant per la unitat. I els verbs 'sumar' i 'unificar' no volen dir exactament la mateixa cosa. Totes aquelles accions que sumin, benvingudes. I de vegades la unitat pot restar". Cardús ha sentenciat, sobre això, que la unitat és un "sacrifici que cal reservar a molt pocs moments i molt determinats".


Cardús també ha esmentat la legalitat i la serenintat i joia: "Ho diuen els qui més hi entenen: de trencament legal tan sols se'n podrà fer un. Per això és summament important d'encertar el moment. [] El procés pot quedar escapçat o esberlat si ens precipitem en una cosa tan determinant. [...] Cal somriure fins a l'últim segon. Just després ja podrem plorar d'emoció. Però mentre no aconseguim l'objectiu, cal convidar i seduir."


Sobre la iniciativa, Cardús ha apuntat a el ritme de joc: "l'hem de marcar nosaltres. La campanya del sí-sí no s'ha d'aturar per molt que cridin. Marcar el compàs és la manera més segura d'obtenir la victòria. El setembre ha de començar fort i amb un reguitzell d'iniciatives i accions que no s'aturi fins el 9 de novembre. És molt important que siguin els contraris que empaitin la pilota".

I Pere Cardús també ha esmentat l'equilibri: "Hem arribat fins ací per una raó principal: l'ambició popular i el ritme polític corren paral·lels. Certament, el procés l'empeny el poble. Sense la manifestació del 2012 i la cadena humana del 2013, més els milers i milers d'actes que s'organitzaven a tots els racons del país, no seríem on som. [...] La clau del procés és que el temps polític i el temps popular en la qüestió nacional s'han anivellat".


Finalment, la solidesa: "Com ja hem dit, els mesos que ens esperen seran durs. Espanya sap que ha viscut molts anys dels recursos produïts a Catalunya, al País Valencià i a les Illes, principalment. Si Catalunya es desconnecta, l'estat espanyol tal com funciona ara no és viable econòmicament. Per tant, els atacs seran ferotges i caldrà ser ferms. [...]Si ens deixem endur per les baralles i les disputes que ens separen, ells hauran fet el cop més efectiu per a guanyar. I nosaltres, per a perdre".