"Exemples a cabassos: [...] Un plantejament del món judicial castellanitzador, una estructuració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat al·lèrgica a la diversitat lingüística, una regulació dels mercats que dificulta l'ús de les llengües altres que el castellà".
El professor de la Universitat de Barcelona, Francesc Xavier Vila, ha denunciat a un article que els progressos d'altres llengües que no són el castellà a l'Estat ha ocorregut gràcies a la pressió dels "nacionalismes perifèrics": "Els unionistes només han treballat en favor del castellà".
"D'exemples n'hi ha a cabassos ─ha explicat a un article─, i només cal revisar l'organització lingüística espanyola per constatar-ho: un plantejament del món judicial castellanitzador, una estructuració dels cossos i forces de seguretat de l'Estat al·lèrgica a la diversitat lingüística, una regulació dels mercats que dificulta l'ús de les llengües altres que el castellà o una legislació audiovisual lingüísticament homogeneïtzadora [...]. A Madrid, però també a Barcelona, a València, a Palma i a Saragossa, els unionistes rarament han treballat pel català".
El programa unionista no és una resposta al sobiranisme sinó una política prèvia"
Sobre aquesta anul·lació lingüística de l'Estat, l'autor de l'article ha defensat que aquesta és evitable i que hi ha altres models d'Estat que inclouen el respecte a la diversitat lingüística: "¿És això absolutament inevitable? En teoria no. Enfrontats amb el sobiranisme quebequès, els unionistes canadencs van decidir promoure el bilingüisme de l'administració central [...]. Fruit d'aquestes polítiques són el bilingüisme de l'exèrcit i de la policia muntada, el suport a la immersió en francès arreu del Canadà o l'existència d'un Síndic de Greuges lingüístic amb una trajectòria que deixa en evidència el xovinisme castellà dels successius Defensores del Pueblo".
Amb tot, Francesc Xavier Vila ha alertat del panorama actual a l'Estat: "L'assimilacionisme castellà s'està radicalitzant i desplega un programa que consisteix a esquarterar el català, negar-li l'oficialitat o escanyar-lo fins a fer-lo de fireta, reduir-ne l'ús a l'administració, a l'escola, als mitjans de comunicació, i procurar erosionar-lo com a símbol d'identificació". I també ha sentenciat que és fals relacionar aquest auge amb l'augment del catalanisme polític: "L'hostilitat contra el català és sempre més gran on menys força té el sobiranisme. A la Franja el catalanisme polític ha estat fins ara pràcticament inexistent. Com a premi, el català no hi és oficial i la Diputació d'Aragó està a punt d'imposar una llei que arrasa fins i tot els premis literaris en català i aragonès".
"El programa unionista no és una resposta al sobiranisme sinó una política prèvia hereva de la confusió entre Espanya i Castella. I és un avís de quin és el programa per a tots aquells que abaixin la guàrdia" ha conclòs.