En un article a la Vanguardia el periodista i escriptor Francesc-Marc Àlvaro analitza el que va significar el pas al costat d'Artur Mas i l'entrada en escena de Carles Puigdemont. I en destaca "L'entrada en escena de Puigdemont –i ho confirma l'enquesta publicada ahir en aquestes pàgines– mostra una contradicció que no em sembla gens anecdòtica:
les bases independentistes repeteixen que la gran fortalesa d'aquest moviment és haver convençut molts catalans que no havien pensat mai en la secessió (com el convers Mas), però entusiasma que l'actual president sigui "un independentista de tota la vida".
I es pregunta aquest: "En què quedem? La retirada de Mas va ser un episodi lamentable –inèdit a Europa– de cessió al veto sectari d'una minoria sense cap sentit d'Estat, que va tenir un efecte molt negatiu en la credibilitat del procés!".
Així, per a Marc-Àlvaro "Aquell pas al costat de Mas permetia –sobre el paper– tres coses alhora: continuar amb un full de ruta pensat abans del 27-S (però per ser aplicat amb una majoria més folgada i estable); evitar que Mas fos acusat de ser el culpable de carregar-se el procés; i donar temps a una CDC declinant per refundar-se abans d'unes noves eleccions. El gran error del líder convergent va ser pensar que hi ha bitllet de tornada. D'altra banda, l'estil de Puigdemont –més fresc i proper– va generar alegria en el món independentista, després de tres mesos de depressió, causada per la negociació delirant entre Junts pel Sí i la CUP. La posterior moció de confiança va donar autoritat al nou president"
I conclou "Atès que Puigdemont s'ha posat data de caducitat i que el referèndum sembla impossible, qui haurà de reescriure el procés serà Junqueras, a qui totes les enquestes donen el primer lloc en unes catalanes. Com que el vicepresident també és "un independentista de tota la vida", ho tindrà molt fàcil per demanar més temps, més paciència i més vots a la bona gent que diu "tenim pressa".