Josep Ramoneda, intel·lectual històricament proper al PSC, ha dit a un article a l'Ara: "¿És possible que el president Mas, que va ocupar responsabilitats molt importants en els governs de Jordi Pujol, no tingués cap coneixement ni cap sospita dels tripijocs de la família de l'expresident? Si Mas va ser convocat a la comissió d'investigació del cas Pujol fou principalment per respondre a aquesta pregunta".

A l'article Política i bondat Ramoneda hiha dit que "després de quatre hores i mitja d'explicacions, tot seguia igual que abans de l'entrada del president a la sala" i ha sentenciat que "l'oposició mantenia que era pràcticament impossible que Mas no estigués al corrent de qüestions que eren secrets del domini públic, però no va aportar cap prova que pogués doblegar el president. I Mas va seguir insistint que ell no en sabia res, adoptant el perfil d'home honest i confiat".

"Conclusió: les comissions d'investigació parlamentàries, tal com estan dissenyades -com una prolongació del debat polític per altres mitjans-, no tenen cap sentit --ha conclòs Ramoneda--. De fet, va ser un debat de reprovació del president sense votació final, la qual cosa li donava un to especialment moderat que només va trencar la intervenció de Sánchez-Camacho. Per acusar s'ha de tenir un mínim d'autoritat".

L'autor de l'article ha dit, finalment, que "malgrat la seva aposta per la confiança, Artur Mas va demostrar que no les tenia totes quan va dir que ell només es responsabilitzava de la seva declaració de renda i de la de la seva senyora": "Sembla que a poc a poc es va imposant la doctrina Aguirre: "Jo no poso la mà al foc per Rajoy ni per ningú, només la poso per mi mateixa". No sé si creixem en virtut, però sí en escepticisme. Una cosa s'ha de reconèixer a Mas: dóna la cara i respon. Hauria de ser el més normal del món, però sorprèn perquè no hi estem gaire acostumats. A Madrid, deia Nacho Escolar, en tenim un que "només parla pel plasma"".