El catedràtic Ferran Requejo ha indicat a un article els tipus de models territorials que podrien resultar "suggestius" per a una majoria de ciutadans catalans a dia d'avui.

A l'article Hi ha terceres vies comparables? Requejo hi ha explicat que en el cas espanyol només s'hi albiren dos possibilitats: "1) un model de partenaritat situat entre la independència i uns acords de caràcter confederal (cap d'Estat tipus Commonwealth, passaports compartits, uns pocs impostos específics...); 2) un model plurinacional amb trets confederals i asimètric que incorpori tècniques d'opting in i opting out , dret de vet territorial en institucions compartides, un autogovern molt ampli --incloses competències en l'àmbit internacional-- i jurídicament blindat d'ingerències externes".

Sobre aquests dos models, l'autor de l'article ha explicat que es tracta de "que Catalunya fos a la pràctica una entitat independent (primer model) o bé fos una entitat dins un sistema amb trets fortament confederals i asimètrics", tot i que en el segon cas Requejo ha puntualitzat que el "punt clau" és la inclusió del dret de secessió: "Sense aquest dret no hi hauria cap garantia que el poder central i les institucions de l'Estat respectessin els acords establerts".

"Crec que avui --ha sentenciat l'autor de l'article-- només algun d'aquests dos models resulta comparable a la tercera via per a la majoria de ciutadans de Catalunya. [...] Algú s'imagina PP i PSOE pactant una reforma constitucional que establís un d'aquests dos models per a Catalunya?"

Per això mateix, Requejo ha conclòs que la independència "es revela com una via molt més que realista per tal que el país pugui emancipar-se i projectar-se al món globalitzat  des de la seva personalitat col·lectiva" i que Catalunya "en poc temps" pot ser un dels estats amb "uns índexs més alts de benestar econòmic, social, cultural i de solidaritat internacional".