El comunicòleg Joan Manuel Tresserras ha recordat que a finals dels franquisme i immediatament després "nuclis d'esquerres que s'havien mogut en la clandestinitat van posar en acció una pràctica política "possibilista" consistent a introduir-se en les institucions i administracions". "Es tractava --ha explicat-- de guanyar-hi presència i influència, d'obtenir informació i experiència, d'ocupar llocs".

A l'article Conservadorismes Tresserras hi ha continuat explicant que d'aquella manera de procedir "se'n va dir entrisme i va permetre la formació de molts quadres destacats de la Transició" i ha lamentat que alguns dels hereus polítics d'aquell entrisme "no troben ara prou confortable el marc d'un full de ruta que es proposa fer efectiva la sobirania catalana, regenerar la democràcia i endegar els canvis socials urgents tan llargament reivindicats".

"La companyia de la gent mobilitzada de l'estelada els incomoda d'allò més, i prefereixen confiar la redempció democràtica i l'oportunitat del progrés a l'estat espanyol en el qual, un dia, el seus antecessors es van voler infiltrar" ha insistit.

Finalment Tresserras ha dit que "potser va ser aquell Estat --i la seva "unitat de destí"--, paradoxalment, qui va saber instal·lar-se en la tradició política d'aquells revoltosos com un virus, com una referència ineradicable que ara es manifesta". "¿És un cas de síndrome d'Estocolm? La seva posició abans del setembre ho indicarà. ¿Volen vèncer la màquina d'estat de les oligarquies, o només reformar-la per mantenir-la? ¿Participaran, humilment, al costat del poble, en el procés d'emancipació català, o ja són massa conservadors per fer-ho?" ha conclòs.