L'exconseller de cultura i mitjans de comuniacció, Joan Manuel Tresserras, ha assegurat a un article que "fins al canvi de segle, la CiU de Pujol -i de Roca Junyent- va dominar electoralment el país".

"[CiU] Va poder ocupar un espai social central ─ha continuat explicant─ i presentar-se com el vot útil i pragmàtic del catalanisme. I el PSC, mentrestant, amb un pes electoral equivalent, exercia de gran formació de les velles i noves classes treballadores".

A l'article Després de la Catalunay dual, Tresserras hi ha dit que fins a començaments de segle el paisatge polític s'articulava "al voltant de la doble hegemonia que hi exercien CiU i PSC", un panorama que dibuixava un país amb "dos pols dominants: la Catalunya dual".

"Què ha passat, doncs, d'ençà d'aquells moments?" s'ha qüestionat Tresserras: "Des del punt de vista del joc polític estricte, s'han succeït els relleus al govern de la Generalitat; han aparegut noves formacions amb capacitat d'eixamplar el ventall [...], i ha crescut el protagonisme d'organitzacions i moviments". L'autor de l'article ha apuntat a que el factor de canvi "que ho ha capgirat tot" ha estat l'emergència d'una "nova hegemonia ciutadana i el seu efecte més visible: el decantament del catalanisme autonomista cap al sobiranisme".

"PSC i CiU, les dues forces polítiques que havien mostrat més habilitat a l'hora de buscar i trobar el centre de la societat, d'acomodar-s'hi i d'obtenir-ne rèdits electorals, han tingut greus dificultats per identificar la transformació d'aquest centre" ha recordat, i ha assegurat que Mas "ha acabat liderant un gir a CiU que li ha permès in extremis no perdre completament el ritme".

"El cas del PSC és més greu ─ha conclòs─. Ha quedat allunyat del corrent principal del catalanisme. Ha deixat d'exercir d'avantguarda modernitzadora i activadora de consciències".