Carol hauria de fer cas de L'Ètica en les comunicacions socials, document del Pontifici Consell per a les Comunicacions Socials. Al cap i a la fi, el diari dels Godó dedica espai a la informació religiosa encara que sigui un mitjà laic. "Hi ha que estar sempre a favor de la llibertat d'expressió –segons l'ètica catòlica-- perquè els homes exerceixen una funció social quan intercanvien els seus coneixements o manifesten les seves opinions".

El director de La Vanguardia, per coherència, hauria d'aplicar el que ell escrivia el passat 8 de gener en l'article Esclaus de la intolerància. Afirmava: "La llibertat significa el respecte a les opinions alienes, la capacitat d'actuar en conformitat amb la raó, el procedir sense perjudicar l'altre (...). Avui tots son Charlie Hebdo. La seva llibertat és la nostra i el seu drama és el dolor dels ciutadans lliures". Per a mes inri, les cròniques publicades sobre la mort de González Ledesma recorden que l'escriptor no va poder publicar cap novel·la durant el franquisme degut a la censura.

Precisament la censura de La Vanguardia fa que un dels millors i més universals escriptors catalans contemporanis, Albert Sánchez Piñol, hagi decidit deixar de publicar en aquest diari després de que li hagin censurat dos articles.

El primer article censurat fou Sí al museu militar encara que es va publicar una setmana després degut a la pressió de l'opinió pública i quan el text ja es coneixia a través de les xarxes socials. El segon article censurat es Zarzalejos, lejos, lejos que també es llegir a les xarxes socials. José Antonio Zarzalejos és un activista sobiranista espanyol que en cada crònica setmanal a La Vanguardia vomita, emprant el seu llenguatge, contra el sobiranisme català democràtic i pacífic.