El manifest sobiranista impulsat per la metgessa Teresa Forcades (monja benedictina de Montserrat) i l'economista Arcadi Oliveres (president de l'entitat cristiana Justícia i Pau), Procés Constituent, ha fet un sotrac a les ja molt mogudes aigües de la política i la societat catalanes.
Aquesta proposta ha estat inesperada però és també comprenssible la seva aprició, donat el moment excepcional que viu i pateix aquest país: una Catalunya assetjada per Espanya en els fronts polític, econòmic, social, judicial, cultural, lingüístic, educatiu, militar, simbòlic i comunicatiu.
El manifest Procés Constituent mereix, d'entrada, respecte i consideració pel sol fet que ha caigut malament en ambients reaccionaris del nacional-catolicisme espanyol.
Al marge d'aquestes consideracions ─i a l'espera de l'evolució dels esdeveniments─ queden oberts a parti d'ara uns quants interrogants: aquest manifest, signat inicialment per dos destacats cristians compromesos amb les polítiques progressistes com la monja Forcades i l'economista Oliveres, serà ben rebut en els àmbits eclesials entre clergues i laics?
El manifest mereix respecte i consideració pel sol fet que ha caigut malament en ambients reaccionaris"
Per contra, el manifest provocarà problemes amb la jerarquia catòlica? La proposta sobiranista serà criticada en àmbits polítics progressistes pel fet que el manifest té un origen indubtablement d'inspiració cristiana? Aquest manifest dividirà el catalanisme sobiranista o servirà per cohesionar els diversos sectors del sobiranisme catalanista?
