Martínez Sistach --amb la col·laboració dels seus homes de confiança, alguns dels quals estan vinculats a les congregacions vaticanes-- pot tractar personalment amb el Papa sobre les característiques que ha de tenir el seu successor com arquebisbe de Barcelona. També pot donar directament a Francesc la seva versió sobre el procés sobiranista, pacífic i democràtic, que viu Catalunya i sobre quin ha de ser el paper de l'Església catòlica en aquest període històric.

La responsabilitat de Martínez Sistach i dels seus col·laboradors és gran en els dos àmbits. Una passivitat o una mala gestió del cardenal català facilitaria l'incidència dels cardenals Antonio M. Rouco i Antonio Cañizares, ambdós espanyols i espanyolistes, en el present i el futur de l'arxidiocesi barcelonina i de Catalunya.

La sintonia entre Francesc i Martínez Sistach es dóna, com a mínim, des de les congregacions generals prèvies al conclave. El llavors cardenal Bergoglio i Martínez Sistach parlaren en aquells dies sobre la transmissió de l'Evangeli en les grans ciutats com Buenos Aires i Barcelona. D'aquelles converses va sorgir la convocatòria d'un congrés Internacional de pastoral a les Grans Ciutats.

La primera part d'aquest congrés es celebrarà el proper maig precisament a Barcelona. El darrer contacte, una audiència, entre el papa i Martínez Sistach fou el passat 6 de setembre a Roma, una setmana abans de la via catalana del 11 de setembre que va impressionar als llocs, com el Vaticà, que segueixen atentament els afers del món.