Joan Carrera, cinc anys abans de que fos nomenat bisbe auxiliar de Barcelona (1991), va fer arribar uns simples suggeriments a un bon cristià castellanoparlant que li demanava consells sobre els camins més adients per a endinsar-se en la comunitat catalana. Carrera li va plantejar, en síntesi, cinc suggeriments.

1) "Convé proposar-se descobrir l'ànima del país".

2) Carrera explicava que hi podien ajudar algunes lectures. En citava algunes de Josep M. Puigjaner, Adriana López Garrido, Jaume Vicens Vives, Maurici Serrahima. Afegia: "I no cal dir que un text indispensable aquí, sobretot per als catòlics, és el document dels bisbes catalanes 'Arrels cristianes de Calalunya'"

3) "Es important adonar-se que la llengua és la clau de la familiaritat, de la plena connaturalitat. Hom és de casa en la mesura que s'apropa a la llengua del país".

4) "Per això té tanta importància pràctica prendre, davant la llengua catalana, una actitud receptiva, en un procés que pot ser llarg en alguns ambients, però que ha d'anar fent via de mica en mica. El primer pas és descarar tota actitud de refús. L'important és haver decidit que el català és una llengua a aprendre i, a partir d'aquí, interessar-s'hi amb simpatia".

5) Joan Carrera concloïa: "Un últim suggeriment és de fixar-se en l'extrema vulnerabilitat de la identitat i la cultura catalanes. Catalunya, com a poble no ha resolt definitivament la seva pervivència".