Tot i que el 20-D no desperti ni il·lusió ni trempera entre la majoria social sobiranista cal fer una crida a la participació per tal d'evitar una victòria de Ciutadans a Catalunya que , per ajustada que fos aquesta, no deixaria de ser una puntada de peu a la voluntat de sobirania del nostre poble.
Ja el passat 27 de setembre tot i la majoria absoluta de les forces independentistes arreu de Catalunya la victòria de Ciutadans a Nou Barris i els seus bons resultats al cinturó de Barcelona van servir a alguns per a posar en qüestió l'objectiu prioritari i unitari del Catalanisme: Catalunya un sol poble.
Ara doncs de cara al 20-D ens convindria ,segons el nostre col·lectiu, una victòria clara i contundent de les forces sobiranistes o almenys d'aquelles forces defensores del dret a decidir. I és que és cert que entre part de la ciutadania de Catalunya es veu amb bons ulls "En Comú Podem" i els seus dirigents Domènech i Colau i es que ambdós van admetre que el 9 de novembre havien votat Sí-Sí . Tot i això, en aquests últims dies de campanya han començat a aflorar els clàssics acomplexaments d'una determinada Esquerra del nostre país que continua emmirallada en un imaginari col·lectiu que Espanya i els seus mitjans ens han volgut inculcar.
Tot i que segurament part de les classes populars espanyoles haurien entès les reivindicacions que fa Catalunya del seus drets l nacionals a la pràctica tres-cents anys de prepotència nacional espanyola i una Constitució dels anys 70 redactada sentint encara el "remor" dels sabres dels colpistes ha fet que aquestes acceptessin com a dogma de fe els principis de la Carta Magna amb les seves limitacions i el seu marc territorial. I és que l'esquerra no ha estat capaç d'explicar la veritat de la Transició i les concessions que es van haver de fer per consolidar el procés cap a la democràcia.
I pel que fa a Catalunya durant anys PP-PSOE han mantingut captius als sectors vinguts a casa nostre des d'altres zones de l'estat espanyol per tal d'utilitzar-los com a cavall de Troia contra el desenvolupament nacional del nostre país. I tot i això s'ha aconseguit arrelar amb força la idea de Catalunya un sol poble tot i que sovint fermament lligada a la realitat espanyola.
Així, amb la pràctica desaparició del PSC tradicional i de l' Iniciativa hereva del PSUC era lògic que sorgís una formació com "En Comú Podem". Fins i tot en els últims dies un dirigent de la Cup com Quim Arrufat, ha afirmat que si votava ho faria per aquesta coalició. El nostre col·lectiu respecta la seva posició com entén també la decisió de David Fernàndez, també de la CUP, quan ha dit que ho faria per ERC.
I és per tot l'exposat fins ara que ha sorprès a més d'un la patinada de Colau a Madrid afirmant que els catalans podríem acceptar a aquesta última com a capital. I tot i aquest autogol des del Col·lectiu Joan Crexell continuem pensant que necessitem els sectors que representen Colau, Domènech i les forces que li donen suport per construir la gran majoria social que ens ha de conduir a la independència. Tot i que els demanaríem , de totes totes, que siguin capaços de no caure en els errors de la vella política per tal de superar les seves pors i limitacions i poder-se afegir així a la gran majoria social que vol que Catalunya sigui un país normal .