És important, doncs, que tots els sobiranistes donin suport a aquest grup que, arriscant-se ha sabut crear un model de diari seriós i de combat, que recull l'herència de l'Avui i l'adapta a la dinàmica gironina d'El Punt Diari.

El Punt Diari ha estat el bressol d'on han nascut i crescut nombrosos periodistes de totes les especialitats, i que avui forneixen no sols aquest diari, sinó altres mitjans, públics i privats, i alguns ocupen llocs estratègics en la política i l'administració catalana. El president Carles Puigdemont n'és el principal exemple. 

Altres mitjans de Catalunya intoxicaven dient que la deriva d'El Punt Avui acabaria malament, sense tenir en compte que ells mateixos, des dels seus mitjans, estaven tan o més polititzats que els professionals d'El Punt Avui. El més greu és que això ho deien periodistes de La Vanguardia o El Periódico, que tothom sap a qui representen i a qui serveixen. 

El Punt Avui té a la proa Joan Vall i Clara, peça fonamental en les últimes dècades, d'aquest grup de comunicació, acompanyat per un decidit director, Xevi Xirgo, que, amb professionalitat però sense manies, manté el rumb del diari, portant el timó sense concessions. L'acompanyen Jordi Grau, Pepa Masó, Xevi Sala, Miquel Riera, Toni Brosa, etc. Aquest equip ha aconseguit situar el diari com el tercer més venut i llegit de Catalunya, per davant, per exemple, d'El País de Madrid. 

Quan ja tenien consolidada la seva edició gironina i, en certa manera, la nacional, han obert diferents edicions, intentant cobrir tot el territori del Principat. I acompanyant aquesta operacióp periodística i empresarial, han intentat entrar en el mercat audiovisual mitjançant la creació d'una televisió, El Punt Avui Televisió, que és nacional i local alhora. 

Coordinat amb el diari per Lluís Martínez, un equip ampli del que destacarem Eduard Berraondo, Antònia Castelló i Igor Llongueres, entre d'altres, intenten fer una televisió al servei de la ciutadania, però clarament i desacomplexadament sobiranista. Tot i que no gaudeixen dels suficients recursos, ofereixen una televisió digna sense necessitat de recórrer a les pel·lícules o les sèries. Ara sembla que fan un nou pas endavant i estendran les seves emissions a Tortosa, Mataró, Vilafranca, Igualada i Manresa. 

El Procés necessita de moltes empreses de comunicació que optin per jugar-se-la, doncs la invasió de la informació espanyola a les nostres televisions i ràdios fa que sigui difícil generar un imaginari col·lectiu nacional que doni normalitat al Procés.

El Punt Avui és un exemple a seguir. Per molts anys!