Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 4 de de juliol del 2011 | 16:27
Crònica · Esport i Ciutadania

Copa Amèrica

Els ulls del món futbolístic reposen aquest mes de juliol sobre la Copa Amèrica. Una competició menor per a la prepotència europea, però la reivindicació més gran de la passió sudamericana.

Leo Messi

És precisament la passió el que converteix aquesta Copa Amèrica en una obligació per a Leo Messi. La relació de "La Pulga" amb el seu país és ben estranya. Viure des dels 13 anys a Barcelona ha provocat que molts argentins el vegin com un foraster. A més, el fet de no haver vestit mai la samarreta de cap club argentí, fa que no tingui un sector de la graderia fidel a ell més enllà del seu rendiment. Tévez, Mascherano o Agüero rebran el suport, l'aliento incondicional de La 12.

I si no juguen bé i reben crítiques, els bosteros de Boca, les gallinas de River o els Diablos Rojos d'Independiente surtiran en defensa seva. Messi no. Per als argentins, Messi és només una esperança. L'anhel d'enterrar Maradona, de viure la màgia del present i abandonar la litúrgia del passat. La por a la frustració és molt gran, però per sort, de viure de la fe i l'esperança, els argentins en saben molt.

Hi ha però, qui afronta aquesta Copa Amèrica d'una manera ben diferent. Es tracta dels petits, mitjans i grans oligarques del futbol, assentats al vell continent. Per ells, aquesta competició no és res més que un gran mercat futbolístic. Un gran basar per comprar i vendre, una borsa de valor dels futbolistes que hi participen. I aquí apareixen dos noms: Alexis Sánchez i Neymar.

Pel que fa al davanter xilè de l'Udinese, deu  notar l'alè del clan Pozzo, propietari del club italià, al clatell. El millor jugador del calcio, per al qual suspira el Barça, ha deixat ben clar que només cambiarà d'equip per jugar a Barcelona, de tal manera que ha rebaixat les desmesurades pretensions econòmiques que tenien els Pozzo. L'única opció que tenen els multimilionaris italians de tornar a encarir el jugador és que Alexis sobresurti en aquesta competició. Xilè té, a hores d'ara, grans seguidors a Udine.

I l'altre nom, el de Neymar. En ple debat sobre si acabarà o no al Madrid, sobre quan desembutxacarà Florentino, o sobre si el jugador, perdó, el nen de 18 anys està preparat per jugar a Europa, li arriba la gran ocasió amb la seleçao.  L'oportunitat perfecta per dir-hi la seva. Cal veure doncs, si Neymar està preparat per escriure el seu propi futur.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Crònica · Esport i Ciutadania
L'altra història de Leo Messi
Crònica · Esport i Ciutadania
Geopolítica: la porta de l'esport català
Crònica · País Valencià
Amb el vent en contra
Crònica · Esport
El preu de Leo Messi
Crònica · Esport i Ciutadania
Sopetes de l'àvia
Crònica · País Valencià
Petits esdeveniments
Crònica · Esport
58 - 60 - 12 - 21 - 102 - 3'09
Crònica · Esport i Ciutadania
Messi. Un príncep truca a la porta
Indica publicitat