El Tribunal d'Estrasburg no ha volgut desautoritzar a un Estat membre de la Unió en una matèria tant sensible per a Espanya com és el conflicte basc. La justícia europea, doncs, ha apostat de manera unànime per fer política, blindant l'estratègia policial
del PSOE i el PP contra la dissidència abertzale i oblidant les llibertats i els drets de milers de ciutadans. A partir d'ara, Madrid té carta blanca, disposa de l'aval de la UE per continuar perpetrant tupinades a Euskal Herria, l'únic lloc d'Europa on les institucions no reflecteixen la voluntat social.
Els magistrats d'Estrasburg podien haver filat molt prim amb la Llei de Partits i assumir el que a principis d'any recollia un
informe el·laborat pel Relator Especial de l'ONU per a la Promoció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals en la Lluita contra el Terrorisme. Martin Schenin mostrava llavors la seva alarma per l'afany il·legalitzador del govern Zapatero, considerava massa vagues determinats aspectes de la Llei de Partits i també reclamava garanties processals més rigoroses per part dels tribunals espanyols a l'hora d'aplicar aquesta legislació excepcional.
Per contra, la resolució d'Estrasburg aposta pel traç gruixut i s'inventa una inexistent "necessitat social imperiosa" per justificar la il·legalització de l'esquerra abertzale.
Totes les enquestes i sondejos fets a Euskal Herria sempre han donat el mateix resultat: els bascos no aproven la Llei de Partits perquè saben que no ajuda a resoldre el problema que pateixen, ans el contrari. No ha existit cap pressió social majoritària basca, ni tampoc espanyola, per deixar fora de la legalitat al moviment independentista. L'aposta il·legalitzadora va ser purament política, sorgida del Pacte Antiterrorista fruit de l'acord PP-PSOE. Els cuiners van ser Zapatero, com a cap de l'oposició, i José María Aznar, aleshores president espanyol.
Tampoc s'ha de perdre de vista una altra qüestió important. En la decisió d'Estrasburg ha pesat, i molt, l'actual conjuntura política, amb una ETA que, després del fallit procés de pau, ha reprès la violència. Caldria preguntar-se si la sentència hauria estat la mateixa si els magistrats europeus haguessin abordat el cas durant el període que l'esquerra abertzale i el govern socialista van estar negociant, amb un alto el foc d'ETA en vigor i mentre tothom, menys el PP, defensava el diàleg polític. Convé recordar que en aquell moment el Parlament Europeu va recolzar el procés de pau que estava en marxa. Cal suposar, per tant, que els magistrats europeus no haurien avalat la il·legalització d'un agent polític com l'esquerra abertzale, clau en la resolució del conflicte, almenys no en els termes que finalment han utilitzat.
En tot cas, ha passat el que ha passat i ja no és possible tornar enrere.
Arnaldo Otegi considera que es tracta d'una molt mala notícia, però també adverteix que l'independentisme basc no modificarà cap de les seves propostes polítiques ni tampoc canviarà la seva estratègia. Els jutges d'Estrasburg han posat un obstacle més en el camí que ha de conduir a la solució del conflicte basc.
Mentrestant, el govern del PSOE celebra la victòria insistint que a Espanya totes les idees es poden defensar políticament. No és cert. Una consulta democràtica com la que va impulsar un govern democràtic presidit pel Lehendakari Ibarretxe, amb el suport d'un parlament democràtic com el basc, va ser rebutjada pel Tribunal Constitucional. Una Constitució que els demòcrates espanyols es neguen a reformar perquè hi tinguin cabuda també les reivindicacions basques i catalanes.
A la democràcia espanyola no li agrada jugar a que tot sigui possible en democràcia, prefereix les cartes marcades. Estrasburg ha donat un vernís moral i judicial a aquesta manera tant espanyola i tant restrictiva d'entendre el joc polític.
