Bilbo · A aquests historiadors –un d'ells és el navarrès Jaime Ignacio del Burgo, abans dirigent de la regionalista UPN i en l'actualitat del PP– els agrada parlar d'incorporació voluntària al projecte espanyol. Passen per alt l'insignificant detall que els navarresos es van "incorporar" després que els passessin per sobre 15 mil soldats comandats pel Duc d'Alba, una nissaga de generals castellans que ha deixat mort i destrucció allí per on ha passat i de trist record encara avui als Països Baixos, (l'actual himne holandès dedica una estrofa als Alba quan parla de "l'espanyol cruel").

El regne de Navarra que va ser sotmès per la força de les armes s'estenia per l'actual Euskadi, Burgos, La Rioja, Cantàbria i també a l'altra banda dels Pirineus francesos. Amb la conquesta, Navarra va perdre la seva sobirania, però Castella va mantenir les lleis i l'entramat institucional i, per tant, els drets forals del regne que es que va quedar sense reis propis. Durant un segle les tropes castellanes van romandre en el territori. Els navarresos van organitzar la resistència contra l'invasor. Va ser una lluita que durà deu anys. El 19 de juliol de 1522, els patriotes del regne van capitular en el castell d'Amaiur, a la vall de Baztan. Allí s'ha aixecat un monòlit que recorda la derrota d'aquests resistents i és visitat tots els anys pels partits abertzales quan celebren l'Aberri Eguna, el Dia de la Pàtria Basca.
[Els fundadors d'ETA] van estar a punt d'optar pel nom de "Navarra Ta Askatasuna", en comptes del definitiu "Euskadi Ta Askatasuna"
L'Estat basc –en contra del que diuen els propagandistes espanyols– existí i va ser el regne de Navarra, on l'euskera era l'idioma de la cort. D'aquí que l'independentisme basc consideri Pamplona –Iruña– la capital històrica dels bascos, "la Jerusalem d'Euskal Herria", segons l'esquerra abertzale. El fundador del PNB va ignorar a finals del segle XIX la trajectòria històrica del vell regne dels bascos i va convertir Biscaia en l'epicentre de la seva criatura política. El bilbaí Sabino Arana s'inventava una bandera –la ikurriña–, oblidava les cadenes de l'escut de Navarra i també batejava amb un nom nou als set territoris del seu país: Euzkadi, amb "z", a l'estil sabinià, i descartava el terme "Euskal Herria" –Poble Basc–, utilitzat des del segle XVI.

Els fundadors d'ETA, que abans de crear aquesta organització es dedicaren a  estudiar la història basca, van 'descobrir' la importància històrica del vell regne, i van estar a punt d'optar pel nom de "Navarra Ta Askatasuna", en comptes del definitiu "Euskadi Ta Askatasuna". Un detall que demostra la importància que té Navarra per al conjunt del nacionalisme basc no sols en el seu ideari simbòlic i cultural, sinó també en el territorial.

L'Estat espanyol sempre ha estat conscient del pes de Navarra en el món abertzale, per això des de 1512 intenta mantenir aïllada a la Comunitat Foral de les seves germanes basques. Durant la Transició, un militar espanyol advertí que de cap de les maneres s'havia de permetre la fusió entre Euskadi i Navarra, perquè això dotaria els bascos de l'extensió de territori suficient per constituir-se en un Estat independent viable.

Navarra, doncs, és problema i alhora solució.