"En el pròxim decenni el món travessarà canvis radicals, sols en part relacionats amb l'actual situació financera. Cadascú de nosaltres estarà amenaçat i haurà de trobar els instruments per salvar-se". Així d'apocalíptic es mostra Jacques Attali en el seu últim llibre "Sobreviure a la crisi", que li acaben de
publicar a Itàlia (Fazi Editore). Aquest economista francès, ex-conseller del president francès Mitterrand i primer president de la BERD (Banca Europea per a la Reconstrucció i el Desenvolupament), qualificat d' intel·lectual eclèctic i escriptor i articulista de premsa, profetitza un món cada vegada més precari i hostil, en el qual les classes dirigents són incapaces de pensar a llarg termini i alimenten la incertesa, com a instrument per mantenir-se en el poder.
"La crisi financera del 2008 no s'ha acabat malgrat les proclames triomfants d'alguns politics i banquers. El que els anglosaxons qualifiquen de "brots verds" de la represa , són, segons el meu parer, senyals passatgers. Molts bancs continuen sent insolvents, els productes especulatius de més risc s'acumulen com abans,...". Als problemes existents s'hi ha de sumar els dèficits i deutes públics descontrolats, els nivells de producció i altres factors, però "la causa més profunda d'aquesta crisi és la impossibilitat per a Occident de mantenir el seu nivell de vida sense endeutar-se", explica l'autor en una entrevista publicada el 4 d'abril al diari de Roma "La Repubblica".
Sobre les perspectives de futur Attali continua sent pessimista ja que "el 2020 la població mundial passarà de 7.000 a 8.000 milions i la classe mitjana mundial representarà prop de la meitat de la població, que voldrà tenir un nivell de vida i de consum com el dels occidentals i això suposarà nous nivells de crisi mediambientals. En el mateix període viurem progressos científics importants, com la nanotecnologia, la neurociència, la biotecnologia".
-Com un retorna a l'Edat Mitja-
Pel que fa al futur econòmic tem un retorn de la hiperinflació deguda a l'enorme liquiditat creada pels bancs centrals, a la possible explosió de la "bombolla xinesa" i a la seva sobrecapacitat productiva i pronostica que "el sistema públic de sanitat i d'ensenyament, tal com el coneixem fins ara, serà insostenible pels Estats...El qui vulgui sobreviure haurà d'acceptar que no ha d'esperar res de ningú. Anem cap a un món que recorda l'Edat Mitja".
Anuncia que el poder estarà concentrat en algunes grans ciutats i algunes grans empreses i recorda que avui dia quaranta ciutats-regió produeixen dues terceres parts de la riquesa mundial i realitzen el 90% de les innovacions. Sense una organització global hi hauran epidèmies i catàstrofes naturals climàtiques i ecològiques, cada vegada hi haurà més zones sense control, on regnaran organitzacions criminals i bandes armades i, per tant, "els rics hauran de refugiar-se en fortaleses modernes".
La responsabilitat dels governants és plena ja que "fins ara els governs han adoptat una estratègia per la qual hauran de pagar els futurs contribuents els errors dels banquers d'ahir i els bons d'avui". Tanmateix, "qualsevol amenaça és també una oportunitat. Quan s'arriba a un punt de trencament estem obligats a reconsiderar el nostre lloc al món i a buscar una ètica de comportament totalment nova...En condicions extremes, es fa necessari violar les regles del joc. Cap organisme pot sobreviure sense efectuar una revolució interna. Però tot parteix de l'individu. Com deia el Mahatma Gandhi: "Sigueu vosaltres mateixos el canvi que voleu realitzar en el món" ".
