Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 24 de de febrer del 2011 | 14:52
Crònica · Illes Balears
Macià Calafat

Record del batle màrtir

Emili Darder

Palma · Avui fa 74 anys de l'afusellament d'Emili Darder, batle de Palma per Esquerra Republicana Balear, membre fundador de l'Associació per la Cultura de Mallorca, metge i, per damunt de tot, persona íntegra i compromesa amb la societat del seu temps. El mateix dia foren afusellats també Antoni Mateu, exbatle d'Inca, i Antoni Maria Ques, empresari, tots dos membres també d'Esquerra Republicana Balear, i Alexandre Jaume, exdiputat socialista a Madrid. Amb ells moria la idea d'una Mallorca democràtica i moderna a mans d'un règim franquista que no va tenir pietat amb les persones que havien estat capdavanteres en defensa de les llibertats i de la cultura pròpia.

Com a resultat de la reivindicació iniciat fa uns anys, la figura de Darder ha anat creixent progressivament i ha esdevingut un puntal en el procés de recuperació de la memòria històrica de la república i la guerra. En el seu breu mandat va impulsar el sanejament de les aigües, va impulsar la construcció de nombroses escoles, va impulsar la salut primària, va aconseguir la recuperació per a la ciutat del castell de Bellver -en mans de l'estat- i va promoure la cultura. Fins al punt que cada any que passa són més i més els actes organitzats per institucions o organitzacions socials per recordar el batle Darder.

La Fundació Emili Darder, vinculada al PSM, i l'STEI-i, han tornat a organitzar avui un acte conjunt a les 12.30 hores al Cementeri Municipal de Palma. Hi ha hagut una ofrena floral i parlaments del president de la Fundació Emili Darder, Antoni Marimon, del seu director,. El senador Pere Sampol, de la secretària d'ensenyament públic de l'STEI-i, Maria Antònia Font i de dos alumnes de l'IES Emili Darder.

L'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca han organitzat conjuntament, al llarg de tot el mes, una sèrie d'actes en memòria del batle republicà. La Misericòrdia ha acollit l'exposició Emili Darder. Coherència i compromís, i un cicle de conferències que ha comptat amb la participació dels historiadors Francesc Bujosa, Lina Moner i Arnau Company. Per avui està prevista la visita guiada Emili Darder i Palma. Es tracta d'un itinerari urbà a peu pel centre històric de Palma i per l'Eixample de Ciutat, visitant els llocs vinculats amb la figura del polític. La sortida comença a les 17.00 hores des de la plaça de Cort i serà guiada per  l'historiador Arnau Company. El vespre, a les 20.00 hores, a la sala de plens de l'Ajuntament, hi haurà la conferència "La meva Mallorca, la nostra terra: homenatge a Emili Darder", a càrrec de Josep Maria Muñoz.

L'Ajuntament de Palma també ha presentat avui el projecte de Mur de la Memòria, un jardí i un conjunt escultòric que s'ubicaran al mateix lloc del cementeri de Palma on Darder fou assassinat i que servirà per homenatjar els més de 1.500 mallorquins, o persones vinculades a l'illa, que foren represaliades pel feixisme. Serà el resultat d'un acord entre l'Ajuntament, l'Associació de Memòria Històrica i el Memorial Democràtic.

Serà dissenyat per l'arquitecte Josep Quetglas i inclourà una rèplica del mural que l'escultor manacorí Andreu Frau ha intentat infructuosament posar al cementeri de Manacor. L'objectiu del projecte és oferir un espai als familiars i a la ciutadania en general on poder recordar dignament les víctimes de la repressió.  Les obres començaran en poques setmanes i acabaran en tres mesos.



A més, l'Obra Cultural Balear organitzarà avui, a les 19.00 hores a Can Alcover-Espai de Cultura una projecció del documental Passió d'Emili Darder. Es tracta d'un film, estrenat ara fa dos anys, que narra la vida i la mort del batle de Palma, Emili Darder, víctima de la repressió feixista.



Esquerra Republicana, per la seva banda, també farà el seu acte d'homenatge a Darder el proper diumenge, 27 de febrer, a les 12.00 hores, també al cementeri. Hi haurà parlaments de l'activista Antoni Gorrias, del president d'Esquerra i candidat al Parlament Joan Lladó i de la candidata al Consell Cathy Sweeney. L'acte es clourà amb la música dels violinistes Lluís Guinovart i Gabriela Seguí.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat