1.- El cas més emblemàtic, evidentment, és l'actitud de gran dignitat i ètica dels fiscals catalans que s'han negat --almenys per ara-- a posar una querella al President de la Generalitat i a diversos consellers més per la seva actuació el 9N.

A això cal afegir-hi el cansament que es veu als estaments judicials per part de desenes i desenes de jutges que veuen com se'ls investiga i se'ls posa a "llistes negres" de bons o mals patriotes espanyols. Aquests cossos judicials han fet arribar als seus companys de l'Estat la seva preocupació per la interferència del Govern i de la política en el món judicial i com s'ha intentat usar-los per judicialitzar la necessària negociació entre Catalunya i Espanya.

2.- També s'han detectat casos encara aïllats de membres dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat que, dia a dia, es cansen de l'adoctrinament unionista que alguns comandaments intenten a les casernes de les comissaries, i com se'ls estimula a entrar en el marc competencial de la Policia de Catalunya.

3.- També hi ha preocupació en diferents cossos funcionarials de l'Estat: aquests cossos són usats com a quinta columna a Catalunya contra el sobiranisme o el catalanisme, quan centenars --o potser milers-- d'ells han participat en les diferents mobilitzacions reivindicatives al costat dels seus fills, avis... familiars i amics. 

4.- Tot plegat es viu amb la preocupació de l'actitud perversa de la Delegada del Govern de l'Estat, María de los Llanos de Luna, i el ministre Jorge Fernández Díaz, els quals usen els funcionaris i les estructures de l'Estat a favor dels seus interessos partidistes i no al servei de tots i cadascun dels ciutadans, siguin unionistes o sobiranistes.