L'electorat grec tenia a les seves mans el destí de l'euro i a la segona votació ha fet cas a les recomanacions dels poders europeus, allunyant de moment el fantasma de la crisi. Els grecs han passat del vot de l'emprenyada, a les legislatives del passat del 6 de maig, al vot de la por, a les legislatives del 17 de juny.
La crisi econòmica i social que està enfonsant Grècia va fer saltar pels aires el sistema polític vigent des de fa dècades a les eleccions legislatives del passat 6 de maig. Va ser el vot de l'emprenyada, de la indignació, contra la classe política i les polítiques d'austeritat imposades pels organismes dirigents de la Unió Europea.
Els dos partits hegemònics a dreta (Nova Democràcia) i esquerra (Pasok, socialista) van patir davallades històriques. Nova Democràcia va passar del 34% del 2009 al 20%. El Pasok del 44% al 13,7%. Per la dreta van sorgir amb força els Grecs Independents, amb un 10,4%, i l'extrema dreta d'Alba Daurada, amb un 6,9%. A l'esquerra l'espai deixat lliure pel Pasok el va ocupar l'Esquerra Democràtica, amb el 6%, i, sobretot, la coalició de partits i moviments d'esquerres i ecologistes anomenada Syriza, que va passar del 4,6% del 2009 al 16,1%. Els comunistes van variar molt poc, del 7,5 al 8,4.
El conservador Nova Democràcia obté una prima de 50 escons. Això garanteix que Grècia, de moment, no surti de l'euro, però no assegura el futur econòmic
Era un parlament ingovernable, sense possibilitat de formar una coalició de govern estable, en uns moments crítics a la història de la Grècia contemporània. Nova Democràcia i Pasok són partidaris de mantenir els compromisos adquirits per ells mateixos amb les institucions europees però els Grecs Independents, Syriza, els comunistes i Esquerra Democràtica són contraris a les polítiques d'austeritat.
Estimulant el vot de la por
Com que els grecs no havien votat correctament, és a dir, havien elegit un parlament massa fraccionat i sense cap majoria capaç de formar govern van tornar a les urnes el 17 de juny. Aquesta vegada, però, van intervenir a fons els poders europeus i el govern alemany explicant als grecs que es jugaven el seu futur i les conseqüències que tindria un vot "equivocat" (favorable als partits contraris a les polítiques europees de retallades i empobriment). L'electorat va passar del vot de l'emprenyada al vot de la por.
Amb la por al cos els votants han retornat una clara majoria, dins de la dreta, a Nova Democràcia (29,6%), fent recular els Grecs Independents (7,5%), mentre els feixistes d'Alba Daurada mantenien un 6,9%. A l'esquerra, Syriza ha agrupat als enemics de tanta retallada que ha portat a la misèria i al conflicte social permanent, assolint el 26,8% i consolidant el seu paper de principal agrupació d'esquerres, alhora que feia retrocedir els comunistes fins el 4,5%, mentre l'Esquerra Democràtica mantenia el seu 6,1%.
El país ha de créixer per sobre dels interessos del seu deute per sortir-se'n i, ara per ara, va pel camí contrari
Aquests resultats ja permeten formar un govern de coalició entre els partidaris de seguir el camí marcat per la UE, és a dir, Nova Democràcia i Pasok, que segurament tindran el suport parlamentari d'Esquerra Democràtica. El conservador Nova Democràcia en quedar primer obté una prima de 50 escons, segons estableix el vigent sistema electoral. Això garanteix que Grècia seguieixi rebent els diners necessaris per poder seguir pagant les nòmines dels funcionaris i les pensions i que, de moment, no surti de l'euro, però no assegura ni molt menys la pau social ni el futur econòmic.
El riu de diners que la UE està prestant a Grècia (130.000 milions d'euros) serveix per evitar que l'Estat faci fallida i pugui pagar nòmines i pensions però en la seva part essencial va destinat a pagar els interessos del deute grec, és a dir, torna a les butxaques europees. Per enguany està prevista una caiguda rècord del PIB grec i si aquesta situació no canvia en poc temps, Grècia s'acabarà enfonsant en un mar de deutes. El país ha de créixer per sobre dels interessos del seu deute per sortir-se'n i, ara per ara, va pel camí contrari. Salvant les distàncies, a l'Estat espanyol li està passant quelcom de semblant.
