Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 14 de d'abril del 2014 | 18:30
Crònica · La Catalunya constituent
Josep Ferrer
Filòleg, polític i membre fundador de l'ANC

2. Entre l'autonomisme i el sobiranisme

Dèiem, a la primera part, que la situació política actual es caracteritzava pel fet que l'acumulació històrica de frustració de Catalunya dins (és a dir, sota) l'Estat espanyol ha acabat condensant-se en un ampli i profund moviment social de caràcter nacional, i per tant, necessàriament, de caràcter transversal. Un moviment que té com a objectiu clar que Catalunya es desempallegui de la dominació d'aquell estat i es constitueixi en estat independent.

Un objectiu proclamat a bastament aquests quatre anys darrers, no solament en les marees humanes de les diades simbòliques, sinó cada dia en les converses privades, en el debat públic i en centenars d'actes locals.

Dèiem, d'una altra banda, que aquesta exigència que manifesta un poble cansat i fastiguejat d'un estat generalment hostil, asfixiant i menyspreador no podia tenir una traducció política immediata ni automàtica. No es podia passar d'un dia a l'endemà de "la gran vergonya mansa dels lladrucs", anys i panys soferta, a esdevenir "l'amo de tot, no gos mesell sinó l'únic senyor". S'havia complert, sí, la condició essencial que preveia el poema espriuà: "caldrà que digui de seguida prou, que vulgui ara caminar de nou", i això ho canviava tot, això ho obria tot, però no pas d'una manera màgica. Necessàriament començava un caminar difícil, sintetitzat en les paraules inaugurals d'Artur Mas, també esmentades anteriorment: "Res no serà fàcil, però tot és possible."
Tot s'havia conformat a un sistema de submissió i regateig, i encara pitjor, la submissió era maquillada com una realitat natural"
Res no podia ser fàcil perquè l'avanç en el procés d'autodeterminació nacional significava, i significa ara mateix, una transmutació, una metamorfosi, un canvi de la naturalesa política del país, del seu funcionament polític i de les bases i els pressupòsits en què s'havia fonamentat fins aleshores. I, en definitiva, un canvi de la consciència política nacional. No tothom hi era preparat ni disposat. Tots els partits, tots, s'havien fet a mida i mesura del règim autonòmic espanyol (un "guany", vist des del 1980, però realment un dogal).

Tot s'havia conformat a un sistema de submissió i regateig, i encara pitjor, la submissió era maquillada i presentada –no ja pels nostres dominadors, sinó per nosaltres mateixos, institucions, partits, etc.– com una realitat natural, com el destí i la plenitud de Catalunya. Així, per exemple, no menor tanmateix, l'anomenat "bilingüisme" era presentat no pas com una forma de la submissió nacional en l'aspecte lingüístic, sinó com un fet social natural, una peculiaritat pròpia de Catalunya, confonent tot el que era confusible i confonent-hi tothom. I, en aquest aspecte com en molts d'altres, encara som en la confusió.

Aquest procés de transmutació implica tres nivells ben discernibles, perquè, tot i interactuar estretament són relativament autònoms en la dinàmica que els mou: a) la base social, i especialment el cos social organitzat (allò que els nostres rebesavis d'abans del 1714 anomenaven "el general de Catalunya"); b) el sistema de partits polítics, inclòs l'entorn que li serveix per a transmetre propostes a la base social, i c) el sistema institucional de govern i administració.

En els apartats vinents analitzarem les considerables dificultats del pas de l'autonomisme al sobiranisme en aquests tres nivells i començarem pel darrer dels esmentats, perquè és el que formalitza el procés d'autodeterminació. Veurem com, en el conjunt, és un procés de canvi de la consciència política nacional que requereix un temps determinat, com si el país passés per una digestió que no es pot tallar precipitadament. Ara com ara sembla que els principals responsables de la conducció del procés saben entendre-ho així.







Articles relacionats:
La Catalunya constituent. 1. L'explosió d'un moviment

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Entrevista · Nació Digital
Junqueras: "Per respecte al Pacte Nacional pel Referèndum, donem-li temps abans de fixar data"
Recull de premsa · Política
Otegi: "Que sense violència es podia parlar de tot ha estat la gran mentida"
Notícia · Política catalana
Elena: "Jo em concentro en la grandesa d'un país que és capaç de poder tenir un projecte col·lectiu com és el de la deliberació del seu futur com a país"
Notícia · Política catalana
A l'Estat espanyol no hi ha separació de poders i aquesta minoria secularment incrustada al poder no concep cap idea d'Espanya que no sigui la pròpia"
Entrevista · Política catalana
Forcadell: " Crec que la judicialització de la política va en contra de la democràcia i que tots els demòcrates s'hi han de sentir implicats"
Entrevista · Política catalana
Tresserras: "Aquest 2017 això farà un tomb cap a una banda o l'altra; no veig que allargant-ho millorin gaire les nostres oportunitats"
Entrevista · Nació Digital
Marta Rovira:"Valorem aprovar la llei de transitorietat i convocar el referèndum el mateix dia"
Recull de premsa · Política catalana
Tresserras "Nosaltres el que volem és justament poder disposar d'uns instruments institucionals i jurídics que blindin els drets i les llibertats de la gent"
Entrevista · Nació Digital
Carme Forcadell: "El 80 per cent vol el referèndum, i no serà a la reforma constitucional; no se'ns tindrà en compte"
Notícia · Societat civil
Sánchez:"Aquest diumenge segur que seran milers de persones, segur que la gent no fallarà"
Indica publicitat