Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 25 de d'abril del 2014 | 17:56
Crònica · La Catalunya constituent
Josep Ferrer
Filòleg, polític i membre fundador de l'ANC

3. Els dos parlaments

Continuem l'anàlisi de la situació creada a partir del moment que "Catalunya diu prou" (11.09.2012). Prou d'Espanya, això és, prou de l'estat castellà rebatejat d'espanyol. I, com anunciàvem, prosseguirem per l'anàlisi del procés en el pla polític institucional. Després que el president Mas constata i reconeix institucionalment (a Barcelona i a Madrid) la força i la decisió independentista d'un gruix molt important del país, convoca eleccions al Parlament (25.11.2012).

Les forces polítiques que porten al programa l'objectiu final d'un estat català i la convocatòria d'una consulta d'autodeterminació nacional per a poder-hi arribar (CiU, ERC i CUP) hi obtenen 74 diputats. Les forces que proposen una convocatòria de consulta, sense precisar l'objectiu d'estat propi (PSC i ICV) hi obtenen 33 diputats. Les forces contràries a tots dos objectius (PP i C's) hi obtenen 28 diputats.

Es constitueix, doncs, el nou Parlament de Catalunya (17.12.2012) amb 107 diputats (79,25 %) a favor d'una consulta d'autodeterminació nacional ("dret de decidir el futur polític de Catalunya") i 28 diputats (20,75 %) en contra de la consulta. Dins el bloc del 79,25 %, el 69,16 % (54,81 % del total de diputats) s'ha compromès electoralment també amb la constitució d'un "estat propi". El tomb polític qualitatiu afirmat pels ciutadans al carrer s'havia traslladat a la seva representació política democràtica. Per primera vegada hi havia un parlament que no solament afirmava que Catalunya no renunciava al seu dret d'autodeterminació nacional, com fins aleshores havia fet repetidament (1989, 1991, 1998 i 2010), sinó que afirmava que Catalunya es disposava a exercir efectivament aquest dret.

Però, com podia exercir-lo si no en tenia les competències? El Parlament de Catalunya era, i és, un parlament regional ("autonòmic") de l'Estat espanyol, subjecte a l'ordenament politicojurídic d'aquest estat. I aquest ordenament no reconeix a Catalunya cap dret d'autodeterminació nacional, ni la reconeix com a nació. El Parlament de Catalunya no podia, doncs, com a tal engegar vàlidament cap procés d'autodeterminació, però la majoria dels dos terços dels representants polítics eixits de les eleccions de 25.11.2012 tenien el mandat democràtic de tirar endavant aquest procés (que era el mandat fonamental d'aquelles eleccions).
Catalunya té dos parlaments. Tota l'evolució política s'ha de saber entendre en funció d'aquesta dualitat"
L'única manera de salvar aquesta contradicció política i jurídica era crear una legalitat nova, alternativa a la legalitat espanyola. Com? Doncs, constituint-se els representants elegits el 25.11.2012, a part del parlament autonòmic, com a assemblea de representants legítims del poble de Catalunya. L'acte que va significar aquesta constitució fou l'aprovació de la Declaració de Sobirania i del Dret de Decidir del Poble de Catalunya (23.01.2013), segons la qual "El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític sobirà", d'on cal inferir que l'assemblea dels representants d'aquest subjecte polític sobirà és una assemblea política sobirana.

Aquest acte de sobirania va fundar una legalitat paral·lela fora de la jurisdicció de l'Estat espanyol i s'ha instaurat, doncs, a Catalunya una doble realitat política: l'anterior, l'autonòmica, i la nova, la sobirana, la qual no ha declarat la nul·litat de l'autonòmica i s'ha atribuït com a única competència la de convocar un referèndum d'autodeterminació.

Així, en aquesta etapa, nova i excepcional, que vivim, Catalunya té dos parlaments i, en conseqüència, dues presidències, dos governs i dos sistemes de partits, malgrat que les persones en cada cas siguin les mateixes. Tota l'evolució política s'ha de saber entendre en funció d'aquesta dualitat, de la consciència que hom en té, de les acceptacions i els rebuigs que provoca i de l'equilibri i les interferències entre la realitat autonòmica subsistent i la nova realitat sobirana emergent.

Articles relacionats: 2. Entre l'autonomisme i el sobiranisme i 1. L'explosió d'un moviment.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat