Madrid · El mascaró de proa d'aquesta ofensiva interna a Ferraz és el més espanyolista de tots: el president del Congrés, José Bono. Ho ha deixat clar aquesta setmana en una entrevista a la COPE, on es troba com peix a l'aigua, fullejant La Razón o El Mundo. No cal oblidar que, dilluns, ell va ser l'estrella de la presentació del llibre del director d'aquest últim diari, Pedro J. Ramírez; un acte que ja va visualitzar aquesta entesa "patriòtica" amb José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy aplaudint les gràcies del guru de la dreta espanyola.

A l'entrevista radiofònica, Bono es va deixar anar. Va recordar al candidat del seu partit [sic] que cal deixar les retallades al marge de la campanya electoral i va apostar per una aliança PSOE-PP abans del 20 de novembre. El comentari, gens inofensiu, és un torpede a la línia de la campanya que ha plantejat Rubalcaba, situada clarament en l'eix dreta/esquerra. Bono no es va estar de dir que "el comunisme, més que una cosa de museu, és una cosa mausoleu". Fins i tot va arribar a fer servir una frase calcada de Rajoy: "Ara el més progressista és ajudar els empresaris".

El corró estatalista que exigeix el sector nacionalista espanyol dels socialistes té un objectiu: deixar Catalunya i Euskadi fora de joc. Ja ho va avisar Miquel Roca: uns i altres volen enviar "a galeres" el catalanisme amb una nova llei electoral. Bono ho va evidenciar. Va explicar que ara les coses prioritàries "són l'economia, l'ocupació" i que, per tant, els temes identitaris no poden ser "essencials". Ara bé, va deixar clar que la seva identitat sí que ho és. I és espanyola.

Un dels tertulians que escoltaven en directe Bono no es va poder estar de fer una confidència. Segons va explicar, el president espanyol li va dir que, a aquestes alçades, el seu objectiu polític eren res: "Espanya, Espanya, Espanya". Doncs això.