Lleida · La base sobre la qual tot s'alça no aixeca, aquí, un gat per la cua. Però Marx també va ser objecte d'uns ismes menys vulgars i més flexibles que sí que sabrien donar compte de l'absència, encara avui, del corredor. Dirien, per exemple: de vegades, elements de la superestructura tals com la ideologia són un obstacle per al desenvolupament de les forces productives. En termes altres que els de l'escolàstica marxista: el nacionalisme espanyol de polítics i empresaris hauria actuat en contra dels interessos econòmics d'Espanya. O bé: per a bona part de polítics i empresaris espanyols, la implantació d'un eix ferroviari mediterrani no ha estat fins ara prioritària perquè el seu model de desenvolupament ha respost més a estratègies simbòliques ─vertebració radial de la nació espanyola─ que no pas a la lògica econòmica ─que aconsella crear un eix de comunicacions que connecti territoris exportadors com ara, ai las, el País Valencià i Catalunya. Com deia el professor Cardús: 1) els diners sí que tenen pàtria; 2) identitari, tu!

Dimecres passat, representants polítics i empresarials de Lleida van fer cap a Brussel·les, juntament amb altres capitostos catalans ─president Mas inclòs─ per defensar la candidatura del corredor mediterrani a part dels 32.000 milions d'euros que Europa vol invertir en la millora de la xarxa de transports entre el 2014 i el 2020. L'acte procorredor va aplegar, és clar, principatins i dirigents del País Valencià: ja fa dies que el pancatalanisme més pragmàtic va preveure que el que no havia fet la llengua ho farien els diners. Però no ens fem vanes il·lusions i, sobretot, recordem que el marxisme vulgar estava equivocat: aquesta trobada a Brussel·les no determinarà una futura reunió a l'Institut Ramon Llull.