Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 29 de d'agost del 2011 | 12:44
Crònica · Madrid

Espanya mira el PSC

Ja hi tornem a ser. El PSC, que des de l'ombra de Vilopriu prova de refer-se internament, rep un nou regal enverinat dels seus amics del PSOE. Ara Zapatero s'ha tret del barret una reforma exprés de la Constitució espanyola i ha encès els ànims de l'esquerra.

Madrid · El Madrid més indignat –amb alguns rubalcabistes de pedra picada al capdavant– ja miren cap al PSC perquè ho freni i forci un referèndum.

L'entorn mediàtic del candidat socialista, amb el diari El País com a pedra angular, s'han encarregat aquesta setmana de recordar que els senadors socialistes catalans, enquadrats a l'Entesa Catalana de Progrés, són els qui tenen la clau per obligar el díscol president espanyol a sotmetre la seva última ocurrència a votació popular. Del Congrés, i aquestes alçades de la pel·lícula, ja ningú espera que els 25 –25!– diputats socialistes es desmarquin mai dels seus "germans" espanyols. Ara bé, el Senat és una altra història perquè allí és més fàcil aconseguir que un grup de senyories es rebel·lin i demostrin que algú va escoltar de veritat els joves del 15-M que volien més participació democràtica.

Per això, cap al Senat dirigiran la pressió els qui consideren que la tan blindada Carta Magna no es pot manipular com qui no vol la cosa, i avui pau i demà glòria. A més, hi ha precedents de divorci socialista a la Cambra Alta, com la recent votació per reclamar el fons de competitivitat. Aquest cop, si els senadors que dirigeix Ramon Aleu fessin un cop de puny sobre la taula, la cosa tindria conseqüències reals i no decoratives, com fins ara. Caldrà veure si, en un clima preelectoral, Duran i Lleida recull el guant i també situa els seus adversaris a l'ull de l'huracà.

Però que ningú s'equivoqui. L'enrabiada a bona part de l'esquerra espanyola –amb honroses excepcions– no és pas perquè considerin que, si s'obria el meló constitucional, s'havien de plantejar temes més de fons que ajudessin a avançar cap a un Estat federal. Els ulls de poll couen, sobretot, perquè el cap de l'executiu, deslliurat de qualsevol compromís electoral, decebut per com el PSOE l'ha tractat, s'ha pres la llei pel seu compte i no ha demanat permís a la vella guàrdia que ara torna a ocupar els despatxos de Ferraz. Què vol dir que pacta amb Rajoy sense que Rubalcaba ho ordeni? Què s'ha pensat, aquest?, es pregunten. El PSC pot ser la peça útil per llançar al cap de Zapatero.

Els socialistes catalans, que tenen encara moltes ferides obertes i d'altres que s'encetaran a partir d'ara, ho saben i no semblen predisposats a entomar aquesta responsabilitat. José Montilla, a Vilopriu, a la trobada dels catalanistes del PSC de Nou Cicle, ja va advertir que la proposta de reformar la Carta Magna no l'entusiasmava però que no hi tiraria cosses. I no cal oblidar, a més, que la candidata del partit, Carme Chacón, es mantindrà fidel fins al final a ZP: sap que, si Rubalcaba s'estimba el 20N i ella vol plantar cara, ho ha de fer recollint les restes del naufragi zapateristra. Per això, com és habitual, de moment calla. A Madrid i a Barcelona, mentre Espanya mira el seu partit. O realment ella ja només és del PSOE?

A la resta de grups catalans, sempre els quedarà el #jovullvotaradéuespanya, lluny d'aquestes polsegueres.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat