València · Tal com havien previst les enquestes i com feia pensar el gran resultat als comicis valencians d'enguany, la coalició taronja ha situat Joan Baldoví a la carrera de San Jerónimo. El regionalisme valencià que encarnava Vicente González Lizondo, tan espanyolista com qui més i clarament seccessionista des del punt de vista lingüístic, contrastarà de valent amb el valencianisme de Compromís, una formació tan diversa (hi aixopluga nacionalistes, ecosocialistes i verds) com clarament progressista, res a veure amb l'adotzenament que demostrava Lizondo i la seua Unió Valenciana (que arribaren a enviar dos diputats a la cambra baixa espanyola), sempre sotmesos a les directrius que marcava el PP. Així els va anar: avui, com tantes altres formacions regionalistes, són pràcticament irrellevants.
Compromís s'ha erigit com una força en creixement constant, que és votada per castellanoparlants i catalanoparlants alhora
En canvi, el valencianisme de Compromís és modern i de caire progressista. L'aliança del Bloc Nacionalista Valencià (una derivació de l'extinta Unitat del Poble Valencià) amb els ecosocialistes d'Iniciativa del Poble Valencià (escindits d'Esquerra Unida l'any 2008) i amb Els Verds-Esquerra Ecologista ha tingut com a conseqüència una marca que en bona mesura captiva el vot juvenil i disputa, de quina manera, l'espai electoral als socialistes i EUPV. No debades, a la circumscripció de València, on el PSOE ha perdut tres escons en favor de Compromís, EUPV i UPyD, la fuita més considerable pel costat esquerre ha enfortit la coalició valencianista. Dels 230.000 sufragis que es deixa pel camí el PSPV, doncs, 66.000 han anat a raure a Compromís i 49.000 a Esquerra Unida. UPyD, que també es veu afavorida pel desgast que comença a presentar el PP, n'ha guanyats 73.000, en relació al 2008.

Comptat i debatut, Compromís s'ha erigit com una força en creixement constant, que és votada per castellanoparlants i catalanoparlants alhora, cosa que els permet de presumir de percentatges de vot fins fa poc inimaginables al cap i casal. I és que a la ciutat de València és on sembla cuinar-se l'inici d'una inversió electoral que segurament trigarà a materialitzar-se però que ja és incipient: tant a les eleccions municipals i valencianes del 22 de maig com a les estatals del 20 de novembre, el PP ha perdut més de 20.000 vots a la capital del país, mentre Compromís i en menor mesura Esquerra Unida en guanyaven força. Si, en efecte, els canvis en profunditat es coven a les grans ciutats, el fenomen en qüestió atorga a Compromís un paper molt destacat, fins al punt que a mitjà termini podria esdevenir una formació que competirà sense escrúpols amb el PSPV-PSOE, que no deixa de perdre pistonada elecció rere elecció.
Les picabaralles entre Cantó i Baldoví podrien ser antològiques
Dels vora 30.000 vots perduts pel PP al conjunt del país en relació als comicis espanyols d'ara fa vora quatre anys, la gran majoria han anat a parar a UPyD, que enviarà l'actor Toni Cantó al Congrés. Un personatge mediàtic que ja s'ha preocupat de deixar clar que no oficiarà com a diputat valencià en defensa dels interessos valencians, sinó que, ras i curt, "seré un diputat espanyol més". Una afirmació categòrica que demostra la seua sinceritat i que, a diferència dels seus companys d'escó del PP i del PSOE, explica de manera fefaent per què calien diputats amb més autonomia i maniobrabilitat. Ricardo Sixto, que serà el representant d'EUPV a la cambra, de segur que en gaudirà de bastant més que no la resta, tret de Baldoví.

Un Baldoví que ara busca socis de bancada. Descartada l'opció de CiU (que tant desagrada Iniciativa), la via més factible és la integració al grup mixt conjuntament amb els dos diputats del BNG, Uxue Barkos i els tres diputats d'Esquerra, si és que finalment no quallen les negociacions del partit d'Oriol Junqueras i Alfred Bosch amb Amaiur o Esquerra Unida. Els dos diputats de Coalició Canària i l'asturià del Foro de Ciudadanos serien els altres components d'un grup mixt que es preveu atapeït com mai, sobretot si a UPyD, cosa que no sembla gaire probable, no li és permès de tenir grup propi. La mesa de les Corts espanyoles, amb majoria conservadora, no hauria de posar-hi cap impediment. Si no, les picabaralles entre Cantó i Baldoví podrien ser antològiques.