Iniciem una sèrie de cròniques electorals sobre les expectatives dels diferents partits de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de la propera tardor. De menys diputats a més, comencem amb Ciutadans. L'any 2006 un partit anticatalanista i amb un cap de llista totalment desconegut assolia allò que tant costava: que un partit nou entrés al Parlament. Concentrant els seus vots a Barcelona i les comarques metropolitanes superà per mig punt el 3% a la circumscripció de Barcelona i obtingué 3 diputats.
Ciutadans, una vegada dins del Parlament, intentà consolidar-se com a partit i es proposà presentar-se a totes les convocatòries electorals i expandir-se a tot l'Estat. Es negà a considerar-se el que realment era: un partit català. Anticatalanista, però català. A partir d'aquell moment res sortí com estava previst i recollí fracàs rere fracàs. Encara amb l'entusiasme dels resultats de les eleccions al Parlament es llançà amb força a les eleccions municipals. A causa de la barrera del 5% es va quedar fora de Barcelona i d'altres ajuntaments de l'àrea metropolitana i amb prou feines sumà mitja dotzena de regidors. Les eleccions generals i Ies europees, amb pactes estranys i antinatura, els situaren com a partit electoralment marginal, acorralat per la flamant UPyD de Rosa Díez.
Ciutadans ha patit durant aquesta legislatura una autodestrucció digna d'estudi. Dels tres flamants diputats només en resta el cap de llista, Albert Rivera. Mentre un deixava l'escó, l'altre es passava al grup mixt. Els nombrosos intel·lectuals que van animar a constituir el partit el van anar abandonant progressivament. Sabrem d'aquí a poques setmanes si Ciutadans ha estat una anècdota en el sistema de partits català. Durant molt de temps s'havia especulat sobre si a Catalunya hi havia espai per un partit d'esquerres declaradament anticatalanista. Potser una de les claus del seu fracàs és que en cap moment ha volgut posicionar-se a l'esquerra i l'espai anticatalanista sense més afegitons, a Catalunya, ja el cobreix el PP.
El supervivent Albert Rivera explotarà l'únic as a la màniga que li queda. s encara un partit parlamentari i això li permetrà ser entrevistat en horaris prime time a TV3, a les ràdios públiques, ser convidat als debats amb els altres caps de llista, disposant de més espais de propaganda electoral dels que, per exemple, tindran Laporta i/o Carretero. Entretant, a les enquestes Ciutadans continua traient el cap amb una petit percentatge d'intenció directa de vot, suficient per mantenir un bri d'esperança. Tots els elements de la seva curta història l'aboquen a l'extraparlamentarisme i per tant a la desaparició. Per mantenir-se no pot permetre's perdre gaires centenars de vots. Però, mentre hi ha vida, hi ha esperança.
