El darrer congrés de Convergència ha suposat un punt d'inflexió del partit majoritari del nacionalisme català, que ha deixat de banda la seva tradicional ambigüitat i s'ha fixat com a objectiu l'estat propi. Les reserves amb què s'ha rebut aquest pas des de l'independentisme d'esquerres són lògiques, tenint en compte la trajectòria de CDC i els passos enrere que ha donat en els últims anys, com el d'acceptar la retallada de l'Estatut.
Però també des d'ERC s'ha de començar a acceptar que l'independentisme ja no és patrimoni de cap formació i que cada cop és més transversal en el mapa polític català. La idea d'independència ja està al centre de la política catalana i això és una victòria política d'ERC. Per tant, enlloc de desconfiar, ho haurien de celebrar.
També CDC ha de treballar per fer creïble la seva aposta per l'Estat propi. No n'hi ha prou amb un cap de setmana de catarsi, sinó que cal començar a posar les bases per aconseguir l'objectiu. No es tracta de girar com un mitjó, però si de donar símptomes que a partir d'ara les coses aniran diferents. I el gest més visible i amb menys cost seria un canvi en la política d'aliances.
Al Parlament, CiU pot fer majoria absoluta amb ERC i si no la fa és perquè no ho vol
Després del congrés de CDC, continuar pactant amb el PP és insostenible, perquè és la punta de llança de l'espanyolisme als Països Catalans, com veiem aquests dies a Mallorca. Al Parlament, CiU pot fer majoria absoluta amb ERC i si no la fa és perquè no ho vol, perquè el partit republicà, amb Oriol Jonqueras al capdavant, ja ha comunicat la seva disponibilitat. Artur Mas té la responsabilitat a les seves mans. Està consolidat internament i té una majoria forta al Parlament. És el moment.
