És una irresponsabilitat filtrar certes informacions en les que s'hi qualifica a Benet com a "dirigent comunista", ja que Benet va actruar transversalment essent un referent tant en el cristianisme com en el catalanisme i al moviment obrer. Benet no va ser mai comunista. Fou un demòcrata d'inspiració cristiana que tenia --com a activista polític i nacional que va ser-- profundes arrels en el moviment obrer i en els moviments socials.

En un determinat moment de la seva història Benet va presentar-se com a candidat a la Generalitat de Catalunya de la mà del PSUC perquè ell creia que havia d'ajudar l'èxit més important de la transició democràtica: el consolidar la Catalunya un sol poble, una Catalunya formada per gent independentment del seu origen i la seva llengua.

No és d'estranyar, doncs, que el PP i C's, que voldrien la divisió del poble català en 2 comunitats enfrontades, vulguin a dia d'avui destruir la figura de Benet amb informacions tendencioses i sectàries sobre la cessió de la seva biblioteca i documentació a la Generalitat de Catalunya, rebent la compensació d'una pensió vitalícia per a ell i la seva companya de tota la vida.
Els pobles tenen dret a que es respectin els seus referents"
El Parlament, que aprovà aquesta concessió, va tenir en compte fa anys l'entrega desinteressada de Benet a la lluita política de la qual mai no es va beneficiar econòmicament, ni li va permetre crear un patrimoni pel futur. La seva voluntat simplement fou assegurar amb el seu llegat la seguretat econòmica de la seva companya en cas que ell hi faltés. 

Però allò que més ha molestat a aquells qui vam estimar Josep Benet és el tractament inapropiat i mancat d'informació d'alguns diaris digitals i de la premsa escrita. Els pobles tenen dret a que es respectin els seus referents.