Eren temps en què els conflictes es limitaven a batalles de poder intern a l'hora de confeccionar llistes, decidir alcaldables i repartir conselleries. Eren temps on l'adversari eren els socialistes i la batalla se centrava en el repartiment del poder.

Aquesta manera de viure la política ha col·lapsat el sistema de partits, fet que s'ha precipitat amb l'eclosió del procés sobiranista que viu Catalunya. Sortosament pels catalans, avui, la lluita per l'hegemonia està en la conquesta de l'espai sobiranista, que per molts ja és indestriable de l'eix social.

Des del convenciment o des de la necessitat de connectar amb la majoria, Convergència Democràtica i el president Mas reivindiquen la necessitat de convertir el nostre país en un Estat independent. En canvi, els seus socis d'Unió Democràtica, amb Duran Lleida al capdavant, se'n desmarquen de forma clara i s'hi oposen obertament.
Què explica que la UDC de Duran continuï mantenint un lligam polític amb CDC si sap que avui resta més que no suma?"
Avui, Duran Lleida no comparteix els objectius polítics del seu soci de coalició i, dia sí i dia també, recorda a qui el vulgui escoltar que ell no vol la independència, renega de l'aliança parlamentària amb ERC tot i haver aprovat tres vegades uns pressupostos de misèria, i qüestiona en públic el president i les accions del Govern. El seu discurs és més semblant al del socialista Miquel Iceta que al d'Artur Mas dels darrers tres anys.

Què explica, doncs, que la Unió Democràtica de Duran Lleida continuï mantenint un lligam polític amb Convergència si sap que avui resta més que no suma? Duran és un polític professional, amb experiència, que porta 37 anys encadenant càrrecs públics i és conscient com ningú del desgast que electoral que representa. De ben segur, a Madrid li saben reconèixer aquest paper i li agraeixen que continuï al peu del canó.

Com a la pel·lícula de James Bond, Duran Lleida sembla que estigui al servei de Sa Majestat. I aquesta pel·lícula es podria rodar perfectament en una suite de l'Hotel Palace.