Internet ha estat una revolució. Ens ha canviat moltes coses. Una d'elles la manera en què alguns veiem i consumim televisió. s el concepte de televisió a la carta, entès com que sigui l'usuari qui decideixi el que vol veure i quan ho vol veure, o dit d'una manera millor, que
el teleespectador miri el programa o la sèrie que vulgui quan ell cregui convenient.
Però dins d'aquest àmbit de consum televisiu a través d'internet, també s'han produït altres derivades, que d'ençà d'un temps es troben en el punt de mira de la societat, dels polítics/ques i dels agreujats/des. Es tracta de les anomenades descàrregues illegals de pellícules, sèries televisives o qualsevol altre producte audiovisual regit per drets d'autor. Diferents països ja han prohibit aquesta pràctica de descàrrega d'aquests productes des de webs i han legislat en aquest sentit. Pel que fa a l'Estat espanyol en el seu conjunt -cal recordar que Catalunya no pot regular en aquesta matèria car no en té la competència exclusiva-, des de fa un temps, hi ha un cànon per tal de gravar els productes informàtics com CDs, DVDs, USBs... que poden esdevenir el suport on desar-hi pellícules baixades des d'internet.
La setmana passada, però, el govern socialista de Rodríguez Zapatero tenia el ferm propòsit d'aprovar una mesura, l'anomenada "llei Sinde", per anar més enllà i començar a tancar la possibilitat de les descàrregues illegals, que provoca tants maldecaps i la fèrria i persistent denúncia per part del collectiu d'autors. Tot i l'impuls que havia donat el govern espanyol, la comissió d'economia del congrés espanyol va tombar-la, perquè cap altre grup parlamentari va donar suport als socialistes. La lletra de la llei explicitava que la comissió del Ministeri de Cultura ha de rebre les denúncies, fetes pels autors o gestors de drets, de violacions de webs amb enllaços i arxius protegits per drets d'autor i, un cop feta aquesta denúnica, un jutge de contenciós-administratiu de l'Audiència Nacional espanyola hauria de decidir, en quatre dies, si admetia el tancament de la pàgina web originària de les descàrregues.
La llei, de moment, no ha tirat endavant. Alguns diuen que la pressió, la revolució que s'ha fet a nivell de la xarxa, ha impedit que la llei prosperés. Però el que si que sembla irremeiable, més tard o més d'hora, és que les descàrregues es regulin d'una manera o d'una altra. I tot sembla indicar que aquestes es limitaran força, amb la qual cosa tots aquells que, de forma totalment illegal, fan negoci amb la venda a preus molts baixos de pellícules o sèries televisives tindran molt difícil continuar amb la seva pràctica. Una acció positiva, correcte, necessària i sobre la qual tothom hauria d'estar-hi d'acord. Ara bé, això també significarà que se li acabarà el bròquil a tots aquells usuaris que descarreguen aquest tipus de productes i el consumeixen a títol individual, tot i que no tenen cap intenció de lucrar-se amb aquesta activitat. Dit això, la pregunta hauria d'ésser: és el mateix en ambdós casos? La regularització de les descàrregues és un fet imperatiu, però també s'hauria de tenir això en compte i els poders polítics haurien de reflexionar-hi, abans d'arribar al necessari consens per regular les descàrregues a internet.
