Avui dia 9 de novembre fa vint anys que va caure el Mur de Berlín, que va dividir durant prop de quaranta anys els ciutadans berlinesos. Famílies i amics varen quedar separats per aquesta enorme frontera física que representa una de les vergonyes d'Europa i que, de fet, va ser la conseqüència dels enfrontaments entre europeus. Desprès de la II Guerra Mundial i a l'entorn del repartiment que es va fer a Yalta entre els guanyadors, ja es va veure que la ciutat de Berlín era un fet diferencial situat geogràficament dintre de l'Alemanya Democràtica, l'Alemanya sota control de la URSS per entendre'ns.
I aquesta situació anòmala la varen resoldre els mandataris de l'Alemanya de l'Est amb l'aixecament del mur, el qual, a més de tot el que representa per la ciutat i pels berlinesos, és el símbol més evident de la guerra freda. Vaig tenir ocasió de visitar Berlín un any abans de la caiguda de mur. Naturalment, m'allotjava a la part occidental, però vaig tenir ocasió de poder visitat la zona est. La sensació, per única, era també impressionant i trista. Un Berlín oest, amb activitat econòmica i amb molta efervescència cultural, amb un mur ple de grafitis i al·legories a la llibertat i, per altra part, el Berlín est, amb molt poc moviment, pocs cotxes, amb molt d'espai entre el mur i les primeres cases motivat pels controls que feia la policia per evitar fugues.
En definitiva, dos móns diferents, antagònics i que un dia, el 9 de novembre de 1989, havien de retrobar-se, de reconciliar-se. El mur va caure com una fruita madura, per la pressió de la ciutadania i per la pròpia dinàmica política, fet que va provocar que els mandataris internacionals, Bush i Gorbachov, i els líders de les pròpies alemanyes, ho veiessin con irreversible. El fet concret és d'aquells que marquen una data per a la història, donat que va molt més enllà que l'efecte del moment i del lloc, i s'endinsa en l'inici d'un canvi sense precedents que va portar a la caiguda de l'imperi soviètic i de tots els règims propers i a la fi de la guerra freda i de les hostilitats entre les dues grans potencies que eren els EUA i la URSS.
Recentment he tornat a Berlín, res a veure amb el que vaig veure llavors, ara es respira llibertat i modernitat. Així, és bo celebrar una efemèride d'aquesta naturalesa, per destacar-ne l'esperit de llibertat que emana i sobretot per fer-ho saber a les generacions joves, amb la finalitat de que no es caigui una altre vegada en el parany de la confrontació.
