Fa temps que la informació facilitada per wikileaks ens sorprèn. Paulatinament, a mesura que els diaris que hi han accedit, la van oferint a partir de l'anàlisi dels milers de cables que disposen, els lectors i els ciutadans en general van sabent les interioritats
dels escrits dels diplomàtics dels Estats Units. Podem admetre que moltes de les informacions que surten ja ens les podíem imaginar o be que són la confirmació del que era evident, però és veritat que n'hi algunes que deixen en entredit a les persones que hi intervenen, degut a que, en públic defensen una determinada posició i, segons escriuen els diplomàtics americans, en privat en sostenen d'altres i el mateix passa en les relacions entre estats. I d'altra banda, és del tot paradigmàtic que tot un Departament d'Estat del país més poderós del planeta, no tingui les mesures de seguretat necessàries i suficients per a garantir que l'ús que es farà de la informació serà confidencial o almenys estarà situada en un cercle tancat i que mai passarà el que ha acabat passant, que una persona hi ha pogut tenir accés i l'ha facilitat al web wikileaks.
Ara, els EUA volen anar contra l'intermediari que ha facilitat la informació, concretament contra Julian Assange que és el director de wikileaks, fet que s'entén si es valora la magnitud de la informació que ha sortit a la llum i de la imatge negativa sobre seguretat que està donant la superpotència per excel·lència. Han quedat doncs al descobert les males arts de la diplomàcia dels Estats Units (qui parlarà obertament a partir d'ara amb diplomàtics americans?) i s'ha posat de manifest la manca de rigor i seguretat de la informació per part del Departament d'Estat.
Tot i aquestes consideracions, però destacar que la ciutadania disposa gràcies a Wikileaks d'una nova font d'informació a la que difícilment hagués tingut accés d'una altra manera.
