CDC ha fet una ferma opció per la independència i això ha agafat amb el pas canviat dirigents moderats al si del partit. I tot plegat ha creat una certa crisi de lideratge a CDC. 

Les bases de CDC, pràcticament sense fissures, han optat per la via sobiranista i els més històrics i veterans, esperonats pel canvi d'estratègia i pel convenciment del president Jordi Pujol a favor de la independència, han optat també per la mateixa via sobiranista, fet que ha provocat una profunda catarsi al partit.

Davant d'aquests canvis ha emergit un nou dirigent, que dia a dia amb el suport de les bases i el territori, està agafant les regnes del partit --ara ja sobiranista. Aquest és el jove diputat i exlíder de la JNC, Josep Rull, nacionalista i sobiranista de sempre, socialdemòcrata, un home sense clarobscurs i amb les claraboies transparents. 

Rull és entusiasta, té bona imatge pel seu treball parlamentari i té capacitat d'entesa amb la societat civil, avui capdavantera del gran canvi cap al sobiranisme de la nostra societat. Josep Rull, doncs, té molts reptes i responsabilitats: ha de colocar el partit per sobre d'algunes actituds sectàries dels entorns del president Mas i ha d'obrir-se, aquest 2014 i en el futur, a sumar i sumar. Rull ha de posar tot el país darrere de l'opció pel dret a decidir, evitant actituds i estratègies partidistes, tot i el riscos que això comporta per a CDC.

Josep Rull ha d'ésser capaç de recollir, també, l'herència positiva del pujolisme. Però haurà d'eliminar, potser dolorosament, aquelles persones que tinguin clarobscurs, i haurà de mobilitzar totes les generacions del partit --molt en particular la seva, a la qual avui li toca la responsabilitat de dirigir aquesta etapa històrica de CDC però que, a la vegada, és la més important per a la consolidació de la nostra nació.

Jo crec que Josep Rull és, ara per ara, l'home més capacitat per portar el vaixell de CDC cap a aquesta Ítaca que somiem. Però haurà de fer equip i continuar sumant sensibilitats.