Malgrat que més de vuitanta estats han reconegut al nou estat i que fa més de quatre anys que Kosovo va declarar la independència, les autoritats sèrbies insisteixen (com ja feren el 2008 i el 2010) que les eleccions també han de tenir lloc a l'antiga província de majoria albanesa. 

Tot i que la posició del Govern serbi amenaça seriosament la seva candidatura a la Unió Europea, supeditada a les bones relacions amb Kosovo i a l'absència de conflictes ètnics, aquest no vol afluixar i el ministre per Kosovo i Metohija, Goran Bogdanović, declarava ahir que no renunciaran mai a organitzar els comicis (locals, parlamentaris i presidencials) en aquest territori.

Bogdanović insisteix que la legalitat (sèrbia) els empara, i ha anunciat que continuarà negociant amb les forces internacionals desplegades al nou estat perquè col·laborin en l'organització de les eleccions. L'ambició del Govern serbi no es redueix a la regió del nord del nou país, on els serbis són majoria, sinó que també va destinada a promoure la participació més avall del riu Íbar, on hi ha comunitats aïllades de serbis molt dispersades pel territori, majoritàriament albanès.

La posició del Govern serbi espanta la comunitat internacional, ja que podria comportar conflictes greus si es fan realitat les amenaces del Govern de Pristina de bloquejar els comicis. Segons el ministre de l'Interior kosovar, Bajram Rexhepi, el seu Govern estaria preparant un dispositiu policial per evitar que tinguin lloc les eleccions i que comptaria amb el suport de les missions inetrnacionals EULEX i KFOR.

Ara bé, diversos observadors internacionals ja han recomanat al Govern de Pristina que es prengui amb calma aquestes eleccions i que permeti fer les votacions al ciutadans que ho vulguin. L'impacte institucional de les votacions és molt limitat i mirar de reprimir-les per la força només podria comportar més conflictes, segons apunta Gerard Gallucci, antic administrador de les Nacions Unides a la zona.

A Sèrbia, els grups minoritaris, encapçalats per la plataforma de liberaldemòcrates Moviment de Renovació Serbi (SPO), han criticat que el seu govern continuï lligat a una idea de Sèrbia hereva de Milosevic. I és que fa pocs dies el ministre de l'Interior serbi afirmà que el bombardeig de la OTAN del 1999, durant la guerra de Kosovo, tenia com a objectiu independitzar l'antiga província de la resta de Sèrbia.

En tot cas, el problema de les eleccions del mes de maig ha tornat a posar sobre la taula la necessitat que Sèrbia i Kosovo arribin a un acord per solucionar el futur de la minoria sèrbia a Kosovo i, també, de les relacions entre tots dos estats, atès que Sèrbia encara no ha reconegut el nou estat.