Mercè Pérez · Oriol Junqueras, eurodiputat d'Esquerra Republicana, creu que totes les iniciatives polítiques -ja vinguin en forma de nous partits o campanyes en favor del concert econòmic- són positives si tenen com a objectiu final poder formular i guanyar un referèndum per l'autodeterminació.

Quines possibilitats hi veu des de Brussel·les que Catalunya sigui independent?
Depèn de la nostra voluntat interna i de la nostra amplitud social per defensar els nostres objectius. Si trobem alguna forma de declarar la independència i aquesta té el suport necessari, és inevitable que Europa ens acabi reconeixent com a estat independent.

Esquerra diu que només formarà govern amb la condició de fer un referèndum. Creu que és el moment?
En algun moment o altre l'haurem de fer. Ara, en contraposició amb el passat, molta més gent votaria "sí". A més, hem de tenir present que les persones que estarien a favor del "sí" duplicarien o fins i tot triplicarien el vot independentista a les eleccions. El sol fet de convocar un referèndum ens situaria en un primer pla europeu.

Les persones que estarien a favor del "sí" duplicarien o fins i tot triplicarien el vot independentista a les eleccions

A les properes eleccions hi haurà tres candidatures independentistes. Seria el moment de concentrar el vot?
Qualsevol moviment d'alliberament nacional presenta diferents sensibilitats. No sé si és el moment de concentrar el vot o de dispersar-lo, però tots hem de fer el possible per construir un consens social per sumar més "sí" a un referèndum. Esquerra fa molts anys que hi treballa i ha contribuït a aconseguir moltes adhesions a la causa independentista. I, també, ha contribuït a que hi hagi menys "no" que mai.

Quin balanç fa del Tripartit?
Esquerra ha treballat per evitar que Catalunya es constituïssin dues comunitats nacionals diferenciades i antagòniques, tal com sí que ha passat a Euskal Herria. A més, Esquerra va arrossegar el PSC i CiU cap a l'Estatut. L'intent s'ha frustrat al Congrés dels Diputats, al Senat i al Tribunal Constitucional. Però ha estat un bon exercici didàctic, perquè ha demostrat que no hi ha cap altre camí que la independència. I, des d'un punt de vista econòmic i social, l'actual govern ha contribuït a integrar més d'un milió de persones que han arribat al nostre país els darrers anys. 

Tots hem de fer el possible per construir un consens social per sumar més "sí" a un referèndum

El repetiria llavors?
No cal repetir-lo. No aportaria res nou i no tindria cap sentit tornar-lo a constituir. Ja ha complert la seva funció històrica de sumar moltes persones a l'independentisme. Ara, hem de trobar noves vies i noves fórmules que permetin seguir avançant cap a la independència.

El concert econòmic seria un primer pas?
L'únic que em sembla bé és la independència. No em conformo amb res que no sigui això. Hem de trobar noves fórmules per arribar-hi. I, si la campanya pel concert econòmic serveix per sumar nous sectors socials a l'independentisme, és positiu. El concert econòmic no hauria de ser un objectiu final en ell mateix, sinó un instrument per seguir avançant cap a la independència.

L'únic que em sembla bé és la independència. No em conformo amb res que no sigui això

Què li semblaria un hipotètic govern de CiU i Esquerra?
Qualsevol govern d'ampli espectre ideològic només té sentit per fer un gran salt endavant. I, per tant, en aquest cas, caldria que CiU estigués decidida a convocar un referèndum d'autodeterminació. Si fos en aquestes circumstàncies, aquest govern seria molt positiu. 

Les enquestes pronostiquen una forta davallada d'Esquerra a les properes eleccions...
Qualsevol procés d'alliberament nacional és complex i hi ha períodes d'èxit i de dificultats. El fet que, en algun moment, ERC pugui tenir un mal resultat electoral és poc significatiu en contraposició a l'objectiu final que volem assolir i al consens social que estem generant al voltant d'aquest objectiu. Hem de saber administrar els moments d'eufòria (com el del 2003) i els possibles moments de dificultat. Tot plegat forma part de la lògica democràtica. I el més important és que al llarg d'aquests anys ERC s'ha consolidat com la principal eina per fer avançar el país cap a la seva llibertat. 

El més important és que al llarg d'aquests anys ERC s'ha consolidat com la principal eina per fer avançar el país cap a la seva llibertat

Carod Rovira explicava l'altre dia que "el principal problema d'ERC és decidir què vol; un partit que lideri l'esquerra i aspiri a governar, o dirigir-se a una minoria i córrer el risc de quedar en la marginalitat".
Qualsevol partit polític o qualsevol persona es mou entre la fidelitat estricta als seus objectius i l'esforç necessari per implementar-los. s lògic plantejar aquesta qüestió. Apel·lar a la mobilització de la gent més convençuda i disposada a treballar o intentar ampliar tant com sigui possible la base social del projecte. Ambdós models tenen avantatges i inconvenients. Em sembla que cal treballar amb els més convençuts i seguir sumant persones a la nostra causa. Aquest és l'art de la política i, en bona mesura, de la vida. 

També va afirmar que hi ha hagut un canvi de persones i que s'haurà de reflexionar si es produeixen els pitjors resultats en un moment de màxim sentiment independentista.
Reflexionar sempre és convenient. s una de les feines que hem de fer. I, a més, hem de reflexionar amb sentit històric i amb perspectiva de futur. Hem de ser conscients d'on venim i on anem.

Cal treballar amb els més convençuts i seguir sumant persones a la nostra causa

Qüestionaria el lideratge de Joan Puigcercós si això passés?
Treballem per la independència. I, en comparació a aquest objectiu, les previsions de les enquestes són poc importants. Ningú va qüestionar el lideratge d'Artur Mas, quan no va poder formar govern el 2003 o el 2006. En Joan Puigcercós ha assumit una enorme responsabilitat i els altres li hem de fer costat. Tots plegats ens hem de fer costat els uns als altres.