Barcelona ·
Les negociacions entre les forces independentistes per concórrer plegats a les eleccions municipals segueixen. Jordi Portabella, President del grup Municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona, aposta per oblidar-se de les diferències i fer pinya sota les mateixes sigles. Si cal, celebrant unes eleccions primàries on es decideixi el número 1 de llista, i a les que s'hi pugui presentar tothom. Però tot i que Portabella afirma que Esquerra està centrada en els comicis municipals, en l'horitzó del partit hi ha el congrés que tindrà lloc a la tardor. En aquest, el dirigent aposta per presentar una única llista consensuada de la que en surti un partit reforçat.
Després de la sortida de Carod-Rovira d'Esquerra i de la pèrdua de vots a les eleccions a la Generalitat, quina és la salut del partit en aquests moments?
Hi ha dues valoracions del moment actual d'Esquerra. La primera és que estem totalment concentrats en les municipals, que és un escenari en el que de ben segur remuntarem, perquè tenim una presència territorial molt important. Estarem al voltant de les 650 llistes, que és un nombre elevat i ens configura clarament com a tercera força política molt allunyada de la quarta. Per tant, en aquest moment a dintre del partit no es parla de res més que no siguin les municipals. I, en segon terme, tenim en l'horitzó el congrés de la tardor, que desitjo que sigui unitari i en el qual ha d'haver-hi una candidatura única i consensuada, que permeti reprendre amb vigorositat el projecte d'Esquerra a nivell de sensibilitat social i nacional.
Quin paper ha de tenir el partit dintre de l'esquerra nacional?
Som la ròtula vertebradora de l'esquerra nacional, perquè el nostre partit defensa l'estat del benestar i alhora som un partit sobiranista i independentista. Aquestes són les condicions que es necessiten per ser l'esquerra nacional. Per això és tant important crear un tercer espai que aglutini les persones que comparteixen aquesta ideologia i que s'ha d'enfortir com un tercer pol no equidistant en relació a socialistes i convergents, sinó que ha de tenir gravetat en ell mateix i disputar la victòria en les eleccions.
Per què creu que en el moment en què hi ha més independentistes Esquerra ha tingut una pèrdua de vots tan gran?
Perquè no ho hem fet prou bé. Però hem après dels errors, a partir d'ara rectificarem i serem capaços de tornar a aglutinar tot l'espectre polític que va de la socialdemocràcia a l'independentisme.
Necessita un altre líder el partit?
D'això se n'ha de parlar al congrés, ara no hem de parlar-ne i fer-ho seria un error perquè ens distrauria del que és el nostre principal objectiu, que és treure un bon resultat a les municipals.
El partit té repartits pel territori 1.600 regidors i 160 alcaldes. s bona la situació de partida per vostè a Barcelona?
s una situació no només bona sinó un repte, que espero conservar i augmentar en la mesura del que sigui possible. Això és el que dóna consistència a ERC, perquè per treure un nombre tan elevat de regidors i regidores has de tenir ben travat el territori i no ser només un partit amb molta influència a les grans ciutats, com passa a altres forces polítiques, o amb només influència en municipis de mida petita. Nosaltres tenim influència en el conjunt de les mides dels municipis i per tant, penso que és un bon punt de partida perquè hi ha una bona presència en el territori.
No ho hem fet prou bé, però hem après dels errors
Quins són els punts diferencials del seu programa en relació a altres forces polítiques?
Entendre que l'espectre polític, econòmic i social estan estretament vinculats. No tenim només un eix nacional, ni tampoc només un eix social, sinó que és la combinació dels dos espectres el que farà una Catalunya pròspera. En part la sortida de la crisi econòmica rau en tenir més poder polític, i tenir més poder polític passa per tenir més poder econòmic. Per tant, nosaltres el que fem és una barreja d'aquest dos aspectes i som l'únic partit que ho fa. La resta posa més l'accent en l'aspecte socioeconòmic o en l'àmbit nacional, com si fossin coses diferents, quan en realitat som el mateix.
Quins canvis necessita Barcelona?
Barcelona necessita reinventar-se, canviar de model, perquè el model d'èxit que hem tingut des del 1985, fruit dels Jocs Olímpics, es va exhaurir al 2005. Ara necessitem revitalitzar la ciutat per tal que tingui la mateixa importància que va tenir en les últimes dècades del segle XX. Els tres aspectes determinants de la ciutat són l'urbanisme, la part econòmica i la part nacional. A la part econòmica, Barcelona ha de ser el lloc d'enlairament de les empreses catalanes, el seu principal aparador. S'ha de fer una aposta clara per la captació i manteniment del talent, el coneixement i l'emprenedoria. I cal fer una aposta pels nous sectors productius i el turisme. D'altra banda, tenim un urbanisme que s'ha de cuidar molt. Sortir al carrer i trobar-se insegur, amb drogues, no invita a contribuir a fer un projecte públic comú. Els partits independentistes som els més interessats de tots en la cohesió social perquè per portar a terme el nostre projecte nacional necessitem el recolzament de la majoria. Barcelona ha de deixar d'actuar com a segona capital de l'Estat per passar a fer-ho com a capital de Catalunya.
El PSC farà unes eleccions primàries. Un sondeig entre Monserrat Tura i Jordi Hereu mostra diferència de 150.000 vots. Aniran a la recerca d'aquest electorat?
Que es facin primàries per dirimir qui és el candidat està molt bé. Esquerra ho té en els seus estatuts. s evident que ERC, amb la defensa del tercer espai, està lluitant per ampliar els seus horitzons. Per tant, per eixamplar-nos mirem a banda i banda.
Això vol dir que sí?
Exacte.
Quines estratègies seguiran?
L'estratègia del tercer espai, incorporar socialistes desenganyats que davant la sentència del Tribunal Constitucional i l'atac homogeneïtzació que s'està produint vers les autonomies, vinguin cap a un pol de l'esquerra nacional. I també la incorporació d'independentistes. Mai hi ha hagut cap projecte que avancés a partir del fraccionament de les formacions que defensen una mateixa cosa. Aquest fraccionament de l'independentisme és inconvenient i s'ha de reunir sota la mateixa força política.
ERC, amb la defensa del tercer espai, està lluitant per ampliar els seus horitzons
Com van les negociacions?
s difícil dir què passarà amb les negociacions perquè a vegades fas reunions en les que surts molt content i penses que està a prop i de vegades celebres reunions en les que surts trist i creus que està molt lluny l'acord. En realitat, cap de les dues coses és veritat. Haurem d'esperar al final.
Reagrupament ja ha dit que és ERC qui hauria de liderar el projecte
Són molt encertades les declaracions i, efectivament, estem en contactes amb Reagrupament.
I amb Solidaritat Catalana, l'únic desencontre és pel número 1 de llista?
Amb Solidaritat hi ha diverses coses que estem debatent i cadascú ha de ser conscient de la realitat del que representa i l'ordre dels vots que emet la ciutadania. Estic obert a unes eleccions primàries, però sense vetar a ningú perquè conceptualment és contradictori. Les primàries són un mecanisme d'obertura en el qual es pot presentar tothom que vulgui i on guanya el que té més vots.
I amb les CUP?
Amb les CUP és una llàstima no haver arribat a un acord. Al final ha pogut més la distinció dels projectes que no el denominador comú. I nosaltres el que proposem és el contrari, que valgui més el denominador comú que no la diferència, que és evident que hi és. Convergència i Unió tenen diferències, però van junts. El PSOE i el PSC tenen diferències, però van junts. Per tant, hauríem de posar l'accent en la part de l'avinença. Esquerra en aquest tercer espai proposa respectar la personalitat de cadascun dels partits, donar força al denominador comú, i sumar. Nosaltres ja hem tingut 100.000 vots a l'Ajuntament de Barcelona i sabem que amb 100.000 vots pots aturar aquelles coses que no t'agraden i modificar-les. Però per fer polítiques necessites 150.000 o 180.000 vots, i això només sortirà de la suma que es produeixi en el tercer espai que defensem, i que ha d'encabir des de socialistes desencisats fins a independentistes monotemàtics.