Barcelona · Oriol Pujol, Portaveu de CiU al Parlament de Catalunya, afirma que Convergència ja ha après la lliçó d'estar a l'oposició i que durant aquests set anys el partit s'ha fet més fort de la mà d'Artur Mas. Pujol creu, també, que el concert econòmic respon a una ambició nacional de Catalunya que ja no té fi i a la qual CiU no posarà fre. 

Es deia que Convergència duraria dos dies sense el l'expresident Pujol, però durant aquests 7 anys el partit s'ha reforçat i, a més, tot i que no ha governat ha guanyat les eleccions.
L'anàlisi era que CiU desapareixeria perquè ens sosteníem en dos eixos: Pujol i govern. I que, sense ells, el partit tenia els dies contats. Però s'ha demostrat que CiU respon de manera molt arrelada a la realitat del país. I tot i que durant aquests darrers set anys s'hagi produït un pacte de la fam, governem en zones tan importants com Sant Cugat.

Ara, la demoscòpia diu que Convergència té a tocar la Generalitat un altre cop. Però han estat tan absolutament negatius pel país el primer i segon tripartit i que els socialistes accedissin a la Generalitat?
Situats aquí, lamentar-se massa no serveix de gran cosa. Si pogués retrocedir en el temps hagués intentat per tots els mitjans impedir-ho, perquè han trinxat el país. Ubicats al 2010, nosaltres també hem après la lliçó de ser a l'oposició, reconèixer alguns errors que havíem comès, perquè al final acabarem condicionats per les nostres pròpies decisions. D'altra banda, ells han pogut conèixer el que és governar. Perquè abans en els discursos s'omplien la boca de coses que farien i aplicar-les un cop governes és molt més complicat.
El tripartit ha trinxat el país
Quines característiques creu que són les més destacades de l'actual líder, Artur Mas?
Mas s'ha forjat en l'oposició, i això té molt de valor. Ha mantingut unit el partit i l'ha fet créixer, i això que era pràcticament un desconegut abans del 2003. A vegades se'ns a acusat de dir no' a tot però hem fet moltes propostes.

Deixant de banda el fer front a la crisi econòmica, si governen quins seran els eixos de construcció nacional prioritaris?
La principal feblesa que arrossega el país és el seu sistema de finançament. Volem un nou pacte que ens equipari amb el règim foral que tenen Navarra i el País Basc. No sols per la crisi econòmica, sinó per la urgència que té el país en reafirmar-se nacionalment. Són dues coses que van lligades.

Mas abans fixava el concert econòmic per al 2012, ara ja ha dit que per al 2013, i que a més, aquesta data seria "la ideal, que no la real".
Desconec aquestes declaracions de Mas. Però més enllà dels terminis, som conscients que ni PP ni PSOE ens ajudaran. L'avantatge és que el concert econòmic no requereix modificar la Constitució, sols la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA). Això permet, a més, fer possible el dret a decidir, que ara entenem per mitjà del concert econòmic. No hi renunciarem i el portarem a la pràctica.

Què en pensa de les declaracions de Joan Puigcercós afirmant que a Andalusia no paga "ni déu".
Són un exercici de provocació. Perquè allà segur que paga algú. Recordo les paraules que li va dir Carod-Rovira a Mariano Rajoy un cop: "A mi no sap lo bé que em va que vostè em critiqui". Són dos pols que funcionen així, que es necessiten l'un a l'altre. En canvi, el nostre plantejament sobre el concert econòmic és prou sòlid que no ens calen aquesta mena de provocacions.

Com veu la situació actual de l'independentisme?
El sobiranisme, o l'independentisme han anat creixent en l'última dècada. Es deia "els fills dels convergents són d'ERC", però ara probablement fugen d'aquest partit i tornen a CiU. Va tenir un punt d'eclosió interessant, el 10 de juliol, perquè la sentència del Tribunal Constitucional va ser la gota que va fer vessar el got. El nostre marge d'autogovern no ha de tenir fi ni sostre, i s'ha engegat un procés sòlid que ja no té aturador. El Tripartit no hi ajuda, però en general el país defensa la seva pròpia catalanitat.
Recomano a Puigcercós que es dediqui a recuperar el punt d'ingenuïtat que va fer créixer Esquerra
The New York Times va publicar que un futur govern de CiU alimentaria les tensions entre Catalunya i Espanya.
No sé de on s'alimenten les fonts d'aquest diari. Els socialistes diuen que han de vigilar, que els de Convergència no som com els mateixos d'abans. Bé, el cert és que la nova gent som com els d'abans però també com requereixen les necessitats d'avui dia. Hem heretat el millor de l'era Pujol però ha entrat l'aire fresc de l'actualitat. La gent reclama més sobirania i no els fallarem. Espanya ha evolucionat inversament, ningú és igual que fa una dècada. En aquest joc hi tenim tots a veure. S'ha de recordar que la mateixa Espanya que condecorava a Pujol com a Español del año', després l'escridassava Pujol, enano, habla castellano'.

Contempleu organitzar un referèndum per la independència de Catalunya?
No el defensem de manera immediata, però no l'evitem. Quan Convergència planteja el dret a decidir ho fa pensant en arribar al final i tenint en compte totes les possibilitats. No el promourem, perquè de moment hem centrat el focus en resoldre el tema fiscal.

Els poders fàctics de l'economia catalana han manifestat prou vegades que els agradaria un govern sociovergent a la Generalitat.
El que diuen cada vegada més és que Catalunya es mereix el concert econòmic. I això és un canvi de parer important. Veiem molt difícil l'acord amb el PSC, perquè defensen un model de país molt diferent al nostre. Això també ha estat una incoherència molt profunda del Tripartit, perquè els tres partits que l'han format defensaven models absolutament oposats.
Descartem un pacte amb el PP
Al debat a sis a TV3 es van intuir posades en comú entre CiU i ERC
De vegades aquestes complicitats són més una sensació de la gent que no pas la realitat. Agrairia que Puigcercós reconegués que l'aclucada d'ulls de l'altre dia va ser estratègica. A més, hi ha una crisi a banda de l'econòmica de la que no es parla, que és l'anímica. s una crisi molt important i succeeix mentre Montilla s'abraça amb Zapatero. D'altra banda, Puigcercós no ha de fer una aclucada d'ull a CiU, sinó que li recomano que es dediqui a recuperar el punt d'ingenuïtat que va fer créixer Esquerra. Perquè aquest acostament que ha fet a Convergència és tàctic, i els exercicis d'incoherència es paguen molt cars.

I un pacte amb el Partit Popular. Queda totalment descartat?
El descartem. El PP ha engegat una agressió cap al país amb una campanya desmesurada contra Catalunya. Estic segur que avui hi ha votants del PP que se senten orfes i pensen que el seu partit no els entén. Perquè pensen que la imatge que el Partit Popular projecta de Catalunya no és certa. No hi pactarem.

Li agradaria ser Conseller de la Generalitat?
El meu debat és on poder ser útil pel meu país. No té perquè ser des del govern. La meva ambició de país no té límit, i ho puc portar a terme des del govern i des de molts altres llocs. La política no s'acaba en el govern.