Reproduïm de Tribuna Mallorca ·
Ahir el Govern de les Illes Balears va signar un conveni amb l'Associació Memòria de Mallorca per fer, en 18 mesos, un mapa de fosses comunes de persones executades pel franquisme. La finalitat de l'acord és senyalitzar-les i estudiar-ne la possible exhumació. La signatura representa un progrés important dins una legislatura que presenta un balanç desigual en aquesta matèria.
Per una banda, s'han eliminat els noms franquistes del nomenclàtor de Palma, s'han desmuntat la Creu dels Caiguts i el monòlit de la plaça dels Pins, s'han senyalitzat algunes presons republicanes -per exemple, el Castell de Bellver- i s'ha retut homenatges a algunes personalitats destacades de la República, com el batle de Palma Emili Darder. També s'han de destacar iniciatives com la sèrie Memòria i oblit d'una guerra, de Televisió de Mallorca.
Per contra, també ha estat la legislatura en què els tribunals espanyols, contravenint els posicionaments de l'ONU, han aturat l'exhumació de les fosses on estan enterrats milers de republicans. I l'Ajuntament de Palma ha decidit mantenir el monument de la Feixina, tot i que contextualitzat. També cal remarcar, sorprenentment, l'escàs compromís del Govern de les Illes Balears a favor de la recuperació de la memòria històrica, que contrasta amb el paper més actiu que hi ha tengut el Consell i l'Ajuntament de Palma.
Tot i que el Parlament ha aprovat, a iniciativa del Bloc, diverses mocions en aquest sentit, no s'ha elaborat una llei que obligui el Govern a pagar l'exhumació de les fosses. Segurament la iniciativa signada ahir té com a finalitat rectificar el desinterès mostrat fins ara. El Govern aporta 36.000 euros a Memòria de Mallorca perquè localitzi i faci una fitxa de cadascuna de les fosses. Actualment n'hi ha localitzades 32 en 24 municipis, 23 d'elles amb existència comprovada i la resta pendents d'examinar. En concret, n'està demostrada l'existència en els cementeris de Calvià, Palma, Bunyola, Alaró, Selva, Sencelles, Algaida, Montuïri, Porreres, Petra i Son Servera, en el Moll Vell de Palma, els penya-segats de Deià, el Pou de l'Àguila de Llucmajor, el Pou de Sant Lluís de Porreres, el Pou de Son Bauló de Santa Margalida, el Pou de Santanyí, a Cas Concos (Felanitx) i a Manacor (Son Coletes, Els Fogueres, Sa Mengi i Son Carrió).
En el cas de les fosses ja senyalitzades, el Govern en podria iniciar la senyalització i l'exhumació. Hi ha 1.400 persones desaparegudes a l'illa durant la guerra. El procés de localització recaurà en un equip de deu investigadors i historiadors de l'associació, que hauran de fer constar en les seves fitxes la ubicació geogràfica, la cartografia, la propietat del terreny, el tipus de fossa (amb les raons i el moment històric que es va produir) i si s'ha intervingut en ella o està pendent de prospecció. També figuraran en les fitxes totes les dades possibles de les persones desaparegudes.
Una vegada reconegudes les fosses i recollides les dades, s'incorporaran al mapa de fosses que s'està elaborant a tot Espanya. La intenció del Govern és estendre aquesta iniciativa a Menorca i les Pitiüses. Oliver també va reclamar al Govern que elabori una llei de fosses com l'existent a Catalunya.
