Barcelona · El vell estil Camps aplicat a tot el territori del País Valencià i emmirallat en les maneres de fer de l'època preconstitucional espanyola s'ha fet evident, per fi, al Govern espanyol. Per fi, perquè, com diuen els valencians, qui no caga rebenta. Aquells qui encara pensaven que era poc encertada la vella afirmació que allò més semblant a un espanyol d'esquerres és un espanyol de dretes, aquesta setmana tenen la darrera oportunitat d'adonar-se de la veritat que amaga aquest tòpic.

El Govern espanyol ha rebutjat, aquesta setmana i de manera unilateral, la tramitació de la ILP Televisió Sense Fronteres, una de les iniciatives legislatives populars amb més consens que s'hagin engegat mai als Països Catalans. Tot i haver assolit 650.000 signatures -més del mínim exigible-, tot i haver estat validada per l'Oficina del Cens Electoral, tot i ser recolzada per entitats institucionals com el Parlament de Catalunya, tot i que la ILP compta amb figures destacades dins la seva comissió promotora com són els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i Joan Laporta, Daniel Sánchez Llibre, Carles Santos, Xavier Mariscal o Antoni Tàpies, entre molts d'altres, i tot i rebre l'ampli suport del sector polític català, representat pel recolzament que ha obtingut de PSC, CiU, ERC i ICV, el Govern ha imposat la desinformació entre el Principat i el País Valencià.

I ho ha fet en base a l'argument comodí, aquell que s'utilitza en qualsevol moment i per qualsevol ocasió: aquell, precisament, que utilitza el Govern Camps per retallar qualsevol reconeixement en l'àmbit cultural i lingüístic propi: la manca de pressupost. Tot i haver negat que el seu veto contingui un rerafons polític, el govern espanyol ha dit que la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) Televisió Sense Fronteres que ha de permetre que TV3 es pugui veure al País Valencià, tindria un cost "enorme i inassumible" per a les arques de l'Estat, ja que la mesura obligaria crear "un nou múltiplex", donat que l'executiu ha decidit atorgar l'espai de banda destinat a la reprocitat de televisions en llengua catalana a la televisió per a mòbils, el corresponent espai de banda anomenat divident digital.

D'aquesta manera, el Govern espanyol s'ha aferrat a l'article 134.6 de la constitució que estableix que tota proposició o esmena "que suposi l'augment dels crèdits o disminució dels ingressos pressupostaris requerirà la conformitat del govern per a la seva tramitació".

Reaccions al veto
L'entitat promotora de la ILPTelevisió Sense Fronteres, Acció Cultural del País Valencià (ACPV), ha indicat a l'ACN que els seus serveis jurídics estan estudiant la resposta a la decisió del govern espanyol de rebutjar el tràmit de la ILP. El coordinador de l'entitat, Toni Gisbert, ha manifestat la seva sorpresa per com ha arribat la decisió i ha avançat que es pronunciarà en conèixer en profunditat els detalls i les argumentacions del govern espanyol. Per altra banda, el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Ridao, ha dit que considera una 'manca de respecte democràtic' per part de l'executiu espanyol, i el president d'ERC del País Valencià, Agustí Cerdà, ha denunciat que els arguments del Govern són excuses tècniques per eludir un problema polític.

El Congrés demana justificacions
Les negatives, però, també han arribat des del Congrés dels Diputats. La cambra ha denegat, de moment, prendre en consideració la negativa del govern espanyol a la tramitació de la ILP i ha decidit reclamar de manera prèvia la informació complementària que justifiqui els motius de la decisió del Govern. El Congrés ha instat l'executiu a argumentar amb informes, documents i dades el seu impediment a què una iniciativa legislativa popular recolzada i signada per 650.000 sigui rebutjada de manera tan ràpida i unilateral.