Fou la primera reunió després de la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat i ambdós es comprometeren al diàleg, malgrat l'enorme distància que es constatà envers el procés sobiranista català que ja era ben clar.

De fet, quan els dos presidents es van trobar, el Parlament de Catalunya ja havia aprovat la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir, el Govern català havia creat el Consell Assessor per a la Transició Nacional i n'havia nomenat els seus membres, havia instituït la Secretaria d'Hisenda pròpia i l'Agència de diplomàcia catalana DIPLOCAT i aquella mateixa setmana el Parlament de Catalunya admetia a tràmit la Llei de consultes. Tot plegat, en exercici de compromís dels resultats electorals i de desenvolupament de l'autogovern.
Sol·licitant formalment una consulta estem fent un exercici de responsabilitat"
Les cartes del joc ja estaven llençades i és en aquest context que la missiva del president de la Generalitat al president de l'Estat espanyol compleix la missió de formalitzar la petició del poble català que vol decidir el seu futur fent un exercici de democràcia. És la carta del referèndum, avalada pels principis i els valors que està expressant la xarxa heterogènia d'organitzacions, persones, partits i institucions que participen en el Pacte pel Dret a Decidir i que són el reflex del compromís i l'esforç voluntari de la societat civil envers la necessitat d'una consulta. Un esforç creixent que es formalitza al lloc web Dret a Decidir i que continuarà a l'alça en els mesos propers.

La carta esdevé, així, un punt i apart que obrirà nous paràgrafs de relació amb Espanya sigui quina sigui la resposta espanyola. Sol·licitant formalment una consulta estem fent un exercici de responsabilitat que brolla des de dins del nostre poble per projectar-se en la comunitat internacional. I ho fem amb l'entusiasme que genera poder decidir lliurement, responsablement, la construcció d'una societat que volem que es basi en el progrés, el diàleg i la pau.