Finalitzada ja la pugna partidària per constituir la nova CCMA, és hora de comprovar l'efectivitat de l'aposta "professional" que defensa la nova llei de l'audiovisual impulsada pel CAC i aplicada per la conselleria de cultura de la Generalitat. D'entrada, l'aposta per una informació i una comunicació públiques "professionals" ja ha tingut en aquests anys tripartits una llarga fase de provatures, i el resultat ha estat funest en col·locar TVC en el tercer lloc de les audiències, contravenint una indiscutible primera posició anys, i Catalunya Ràdio en posicions de lideratge de rang cada cop menor.
I és que les opcions professionals no són mai garantia estratègica de res més que, com a molt, d'efectivitat i pulcritud tècnica puntual i concreta. Enllà dels habituals símils sobre vaixells, mariners, i capitans, qualsevol empresa, sigui gran o petita, pública o privada, precisa d'una ferma direcció per arribar a algun lloc; una direcció compromesa, valenta i significada que arrisqui noms i cognoms per assolir objectius, i que no tingui por del fracàs ni d'una retirada de funcions. La nova llei de l'audiovisual no tingué res d'això en compte, i ja entrà en vigor tot vulnerant els principis fundacionals, tal i com reconegueren els seus impulsors del CAC al consentir en la constitució d'uns òrgans rectors prenyats de partidisme per totes bandes. Els ulteriors nomenaments foren, si fa o no fa, tallats pel mateix patró, i, malgrat els preceptius 100 dies de gràcia de cada nova gestió, la continuïtat de la història no fila gaire bé.
No fila bé, perquè la nova directora general no ens pot dir que TVC va fluixa d'audiència perquè hi ha poc entreteniment i esports, dues vessants de l'oferta televisiva que en 25 anys mai no han estat veritablement decisius en el lideratge de TVC ni tampoc de Catalunya Ràdio. La bona informació i una visió nacional clara sí que ho foren, perquè quan més extensa, plural i documentada ha estat la informació més audiència han tingut les emissions, de la mateixa manera que quan més territorialment catalana ha estat l'òptica informativa, cultural o divulgativa més èxit d'espectadors assoleix.
Per parlar només de televisió, quines sinó foren les raons del triomf de "La Nit al dia", el programa informatiu més emblemàtic dels darrers 6 anys, com d'altres de tarannà també innovador ja fa temps apartats de la graella i substituïts per succedanis fracassats.
No pot ser que la nova direcció de la CCCM retiri "La Nit al Dia" adduint la falta circumstancial i per raons òbvies d'una personalitat i d'un carisma que una televisió, sigui pública o privada, sempre ha d'estar en condicions de recrear i d'impulsar. La televisió catalana no pot fer desaparèixer del mapa televisiu productes nostrats, estimats i valorats per la gent, perquè defrauda expectatives consolidades i genera falta de confiança. Eliminar programes i autors significats va ser la causa d'una reducció del 30% en els seguidors de Catalunya Ràdio, amb la pèrdua del seu lideratge a les tardes i les nits. Potser "La Nit al dia" no jugava per sí sola aquest paper en termes absoluts d'audiència, però marcava justament la pauta que a TVC li caldria per retornar al liderat que mai no hauria d'haver perdut.
