Barcelona · Quinze dies enrere parlàvem de la possibilitat del miracle i, ves per on, alguna cosa sembla que comença a caminar. El govern Zapatero ha presentat una primera llista de propostes, CiU ha presentat les seves -reiterades una i altra vegada des de força temps enrere-, hi ha hagut reunions, el PP no es tanca en banda, i sembla que en algunes qüestions hi pot haver entesa. No hi ha res, però, que faci pensar en la idea d'un gran pacte.

Algunes veus han dit que un pacte no soluciona res i que, en certa manera, tindria els mateixos efectes que un acord per derogar la llei de la gravetat. No hi estic d'acord: és evident que l'economia no es redreçarà per un munt de bones intencions, però també és innegable que molts ofecs del nostre sistema productiu poden ser alleugerits amb algunes reformes i amb alguns retocs.

D'entrada, però, el govern ja ha expressat el seu acord amb dues mesures que fa temps que proposàvem. En primer lloc, l'aprovació d'una llei contra la morositat, que obligui les administracions públiques a pagar en el termini de trenta dies des de la prestació del servei i, en el cas d'empreses particulars, que no permeti allargar els pagaments més enllà dels seixanta dies. La segona qüestió consisteix a rebaixar l'IVA aplicable a les rehabilitacions, que se situaria en el 8%. Certament, les decisions de rehabilitar poden ser escasses en temps de crisi i fàcilment posposables a l'espera de temps millors, però tot allò que pugui ajudar el sector, benvingut sigui. Es tracta de mesures que podrien entrar en vigor ben aviat. Així, pel que fa a la llei sobre la morositat, hi ha prevista la seva votació en comissió el pròxim 23 de març, i la reforma de l'IVA aplicable a les rehabilitacions d'habitatges es podria aprovar fins i tot mitjançant decret.

Però això només és un primer pas. El conjunt de mesures imprescindibles no es pot limitar a un nombre reduït de pedaços. Les esquerdes en l'estructura d'un immoble no s'arreglen enguixant les parets i això tothom ho hauria de tenir clar. Si el govern acaba acceptant alguna o moltes de les mesures per injectar liquiditat a les empreses, fantàstic; si el govern impulsa i exigeix resultats en matèria de diàleg social en un termini breu, millor encara. El que cal, però, és un veritable pla de xoc, consensuat, pensat no només pel dia a dia, sinó especialment en el llarg termini. En farem poc d'esperar que la recuperació dels països del nostre entorn ens vingui a alleugerir la crisi si, pel nostre compte, no hem fet els deures i la nostra economia segueix patint les mateixes disfuncions de sempre.