L'Artur Mas va fer unes declaracions molt interessants, en el programa El món a Rac1 aquest 7 de març. Presumint que Madrid no deixarà fer políticament res de res i fins i tot, posarà pals judicials a les rodes, Mas va començar a bastir les plebiscitàries.
No contempla ni Europa, ni fórmules substitutives tipus la del "manifest per un referèndum tan sí com no" o altres escenaris. El President entreveu únicament les eleccions.
Evidentment el President no vol cremar "etapes". Totes les possibilitats són vives i la Generalitat treballa amb les eixides obertes. Però no és il·lusa. Sap de la seva força i la dels altres. I no hi ha res a pelar. El xoc de trens desembocarà a les eleccions. No hi ha altra alternativa. Ergo, s'han de preparar. Això va dir, clarament, el President.
Poden unes plebiscitàries substituir un referèndum? Respondre afirmativament i explicar-ho bé, posa al 80% dels catalans a favor d'aquestes. Però s'ha d'explicar. I no és fàcil. El referèndum gaudeix d'un ampli consens. No es tracta només dels partits, també s'hi apunten la majoria de les organitzacions socials i la gent. El consens de la independència és un altre. L'argumentari del referèndum també és distint. Les faves i els pèsols que barreja Madrid no sumen. Són valors diferents. El resultat del referèndum obria els ulls. Seria un pas a la maduració, la maduració dels indecisos, dels europeus i per encarar un combat final i definitiu cap a la independència. Les plebiscitàries són un altre escenari.
Les legislatives no són un tema del President, sinó de tot el país. Tant si convenen com si no, són quelcom que hem de treballar-nos tots"
Molts dels independentistes de pedra picada, partidaris de la declaració unilateral d'independència (DUI), pensen que el referèndum és una incomoditat, un tràmit innecessari i superflu. Una mena d'escaramussa transitòria, que cal enllestir ràpidament. De fet, la DUI serà el moment culminat on tot es resoldrà. Així que alguns la voldrien ara mateix. D'altres prefereixen primer, unes plebiscitàries clarificadores. Però tots ho enllestirien el més aviat possible. El ritme d'uns i altres els diferencia. Els partidaris del referèndum l'escullen perquè acompanya. Els altres ja no el necessiten, aquest acompanyament.
Quan el President diu que les plebiscitàries s'han de preparar pensa en aquests ritmes diferents. I això és molt complex. Hi havia l'esperança (remota) que en Duran votés sí a la independència, després de votar no en el referèndum, vist la correlació de les forces. Però com presumir-ho en unes plebiscitàries? Que el canviarà? L'oposició de Madrid? Justament Madrid s'oposa al dret de decidir per impedir la independència (i el referèndum els descol·loca). En unes plebiscitàries, posades les cartes sobre la taula, sense més arguments que els que tenim, què passarà? Com enfrontarem la legislació a la contra, en un combat directe?
Va bé que el President inviti a aquestes reflexions. Hem d'ocupar-hi el temps i no és baladí el contrastar les opinions. Ho han de fer els partits i també les organitzacions socials. Les legislatives no són un tema del President, sinó de tot el país. Tant si convenen com si no, són quelcom que hem de treballar-nos tots. Ens cal aconseguir el mateix consens actual.