En aquest cas tothom fa veure que no sabia res de les intencions de l'altre, de manera que l'embolica que fa fort està provocant que tota la ciutadania senti indignació tant pels fets com per les estratègies de guanyar temps, d'anar cansant i desvirtuant la gravetat de tot plegat.

Aquest sainet al qual hem assistit i que encara ha de continuar, i per si era poc el que teníem fins ara, ens ha ofert un altre element de vergonya com a país: la llengua emprada pels testimonis i declarants. No cal que digui que no he assistit al judici i que em baso en els talls de les declaracions que ens han ofert les TV.

Tothom qui ha declarat no ho ha fet emprant la llengua del país que es veu afectat directament pel cas, sinó en castellà, que no és la llengua de la majoria dels que han intervingut en qualitat del que fos. Entristeix molt veure que els més alts representants del nostre país (l'ex conseller Antoni Castells, l'alcalde Xavier Trias, etc.) han declarat renunciant a la pròpia llengua. De vegades fins i tot emprant un castellà macarrònic. Això per què? Ha estat una imposició de la jutgessa? Vull creure que no.
De què té por el ministre Wert quan imposa el predomini de la llengua castellana a l'ensenyament?"
Vivim moments molt delicats per a la nostra llengua, ja dividida en el terreny administratiu, divisió que s'ha reblat amb denominacions ridícules com el LAPAO, atacs amb decrets com el TIL a les Illes Balears, per no parlar de l'assetjament a la lluita vigorosa i exemplar d'Escola Valenciana per mantenir el català al País Valencià. A Catalunya, les sentències del Tribunal Suprem van enrarint l'ambient de cara a la imposició d'un nou model que discuteix el d'immersió lingüística a Catalunya a través de l'escola integradora , amb l'intent d'estocada final que intenta la LOMQCE. Es tracta de crear problemes on no n'hi ha per distreure la ciutadania dels problemes reals, que són els derivats del poder corrupte estès com un càncer a tots els racons de l'Estat.

Hi ha un munt d'organitzacions que, aplegades dins la Plataforma SomEscola, lluita amb totes les armes que té a l'abast i amb ben pocs recursos per conscienciar de la importància de salvar aquest model integrador d'escola a través de la llengua. Una escola que ha assumit l'allau immigratori dels darrers anys i que ha tingut la virtut de prestigiar la llengua comuna, la del nostre país, per evitar guetos i per garantir el dret de tota la població a ser competent lingüísticament i poder-se expressar lliurement.

Models com els que ens arriben a través de les imatges del judici del cas Millet no fan altra cosa que invalidar aquests esforços de milers de bons professionals i demostren un grau de colonització lingüística que de vegades volem dissimular. De què té por el ministre Wert quan imposa el predomini de la llengua castellana a l'ensenyament? O és que només ell creu en l'efectivitat del sistema lingüístic integrador al qual no hem de renunciar per cap motiu?