No crec que se'm pugui considerar un sectari en relació a l'actitud del president Mas en el procés sobiranista. En l'entrevista televisiva penjada en aquesta mateixa pàgina del Tribuna.cat qualificava de positiu el paper del president pel que fa al 9 de Novembre, afirmació que va provocar les ires dels espanyolistes de Societat Civil Catalana.
Puc dir, doncs, que no m'ha agradat gens el contingut de l'acte protagonitzat pel president a Molins de Rei ni els aclariments posteriors. En primer lloc, i no soc original en afirmar-ho, pel tràngol a que ha sotmès una altra vegada a l'ANC i a Òmnium. Jo soc soci d'Òmnium, com ho son moltes persones del meu mateix partit, d'altres formacions o molta gent que no milita en cap organització política: i no podem acceptar que una entitat plural com Òmnium pugui acabar apareixent com a subsumida o integrada en la llista d'un determinat partit per molt que es pugui dissimular el nom de la candidatura.
Però també m'ha semblat molt malament la desqualificació als que érem a la Plaça Sant Jaume el dia de la presa de possessió d'Ada Colau com a nova alcaldessa. Qualificar-nos d'adversaris de l'autogovern i la llibertat de Catalunya és una mostra del nerviosisme que tenalla a CDC (un nerviosisme i una por de dretes davant el renaixement de l'esquerra); i alhora és injust i fals.
A la Plaça Sant Jaume hi havia molta gent com jo, partidària de la independència, al costat d'altres persones que no la consideren un objectiu prioritari, però que no en son adversàries, i de moltíssims ciutadans i ciutadanes ubicats en el "sí-depèn". La Plaça va aplaudir de forma unànime a Ada Colau quan va defensar el dret a decidir. Evidentment no va defensar la independència, però el procés es pot permetre expulsar del sobiranisme a una alcaldessa de la capital de Catalunya que va votar sí-sí el 9 de novembre? Quina miopia... O potser no és miopia i és simple interès partidista: davant una opció que en unes eleccions municipals, que per alguns eren la primera volta d'unes plebiscitàries, ens ha guanyat ,desqualifiquem-la, no fos que ens tornin a guanyar el 27 de setembre...
Sembla mentida que des del sobiranisme es menyspreï els que defensen un referèndum sobre la independència, el dret a decidir, quan al País Basc aquesta bandera té un suport social ampli que va des del PNB a Bildu, i que s'ha expressat de forma massiva a les mobilitzacions de fa pocs dies. El fons de la qüestió és si es pot ser sobiranista o independentista i opinar que unes eleccions no poden substituir un referèndum. Ens ho ha advertit fa poques setmanes l'exprimer ministre escocès, Alex Salmod: en unes eleccions es diluciden moltes qüestions i la comunitat internacional mai no les acceptarà com a substitutives d'un referèndum. Les eleccions del 27 de setembre per a molta gent són excepcionals, ni de lluny son unes "autonòmiques" més, com afirmen PP, PSC i Cs, però no son un plebiscit sobre el sí o no a la independència: Van de moltes més coses i per això han d'obrir un procés constituent que pot culminar en un estat independent, si així ho decideix la ciutadania en un referèndum.
Ara precisament ( i no per casualitat) ha aparegut una alternativa d'esquerres que vol acabar amb l'hegemonia de la dreta a Catalunya, lluitar contra les retallades i la corrupció i enfocar l'activitat política d'una altra manera, amb més participació directe de la ciutadania. I alguns, des de dins volem també, que aquesta esquerra aconsegueixi l'hegemonia del procés sobiranista, al costat d'ERC i la CUP. En un referèndum tots els vots pel sí a la independència seran necessaris, és igual si són de dretes o d'esquerres; per governar Catalunya és legítim que la possible Catalunya en Comú, vulgui fer-ho exclusivament des de l'esquerra. Com CIU ho ha fet aquests anys des de la dreta. Però si algú, com sembla que ha volgut fer el president Mas, vol utilitzar el procés sobiranista per demonitzar el rum-rum de la nova esquerra que arriba, estarà perjudicant al mateix procés en expulsar-ne sectors socials que poden ser decisius en el futur del país.
Mas hauria de pensar què ha passat a les eleccions municipals a la comarca on va fer el seu míting. L'alcaldia de Molins de Rei és un miratge. Al Baix Llobregat ,CIU ha passat de ser la segona força a la quarta, per darrera de PSC, Iniciativa i ERC. Ha passat del 16'10 per cent dels vots al 9'41. Ha passat de 47.600 vots a 31.000. I de 114 regidors a 70. El que no s'hi val és que per a recuperar espai electoral s'utilitzi el sí-sí com si CDC fos l'únic partit que pugui defensar aquesta opció. El 9 de novembre jo vaig votar sí-sí. I l'Ada Colau també...