Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 8 de d'abril del 2009 | 14:06
Opinió · General

La Catalunya nostàlgica

Barcelona · De vegades fa la sensació que en aquest país temps passats sempre van ser millors i sembla com si la nostàlgia aspirés a convertir-se en l'esport nacional de Catalunya. La nostàlgia és la suma de dos ingredients: l'enyor i la idealització.

El primer és intrínsec a la naturalesa humana i probablement hi ha fortes causes evolutives que en justifiquen la seva existència. El segon en canvi és més perillós i pot arribar a uns graus de distorsió ridículs. Aquesta nostàlgia permanent en la que viu una part del país, i que sovint es transmet d'una generació a la següent, acaba convertint en herois i heroïnes personatges que en el seu moment van ser molt criticats. Tothom recorda els bons moments del president Pujol, mentre que durant alguns trams dels seus mandats va patir tota mena de crítiques i atacs.

El mateix president Maragall va ser durament criticat per persones i col•lectius que ara, en canvi, el recorden amb simpatia i només en destaquen les seves virtuts. De fet, estic plenament convençut que quan el president Montilla sigui ex-president els que avui el qualifiquen d'introvertit o ensopit en destacaran la seva prudència i serenitat. Al final, només recordem el que ens convé. El nostalgisme català també dóna un bona collita d'exemples en el camp de l'esport. Alguns dels millors moments que van viure Rijkaard i Valverde van produir-se quan van deixar de ser entrenadors dels dos equips més importants de Barcelona.

Tant bon punt van anunciar la seva marxa les crítiques i desqualificacions d'una part de les aficions es van convertir en elogis o fins i tot en homenatges prematurs en el cas de l'holandès. Però d'exemples en trobaríem també en la cultura, o a l'empresa, o a la universitat, o al periodisme, etc... M'agradaria pensar que les millors pàgines de la història del nostre país no són les que ja s'han escrit, si no les que encara hem d'escriure tots plegats. M'agradaria pensar que els millors esportistes, artistes, empresaris, investigadors, o polítics que donarà Catalunya són els que actualment estan en alguna pràctica universitària, classe de secundària o potser en una aula d'acollida.

M'agradaria pensar que tots plegats podem aportar molt més del que hem aportat fins ara i que encara ens queda molt per fer. Si no creiem ens les possibilitats del nostre país i la seva gent potser tampoc no val la pena recordar constantment els "bons moments" del passat, per fer d'arxiu històric ja hi ha Internet. Potser que ens posem a imaginar com volem que sigui Catalunya demà enlloc de recordar com era ahir. La Catalunya nostàlgica no hauria de posar obstacles a la Catalunya ambiciosa.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Més opinions de
Opinió · Política catalana
Dos judicis... o un?
Opinió ·
Viatge a la pròpia responsabilitat
Opinió · Política
La llengua un objectiu prioritari
Opinió · Societat civil
Mobilitzacions virtuals
Opinió · Política
TV3PV: qui pagarà la multa?
Opinió · Política
Política exterior
Opinió · Política
La fermesa de Felip Puig
Notícies relacionades
Crònica · Política
Comença el Reacostament'
Opinió · Política
La transició cap a l'estat propi
Opinió · Política
Catalunya, eppur si muove
Indica publicitat