El llibre constitueix una gran paràbola útil per a tots els temps i el títol se m'acut com a molt aclaridor del moment social i polític que estem vivint al nostre país.

Tots els processos tenen alts i baixos, com la vida, i sobre això hem d'aprendre no a fer-ne escarafalls, sinó a entomar els moments baixos com a pauses per a la reflexió i per recarregar forces per continuar de dret cap a l'objectiu.

No és gaire habitual que un poble es plantegi un canvi de condicions polítiques i socials a la vegada. Sí que ho és un dels dos aspectes, tot i que l'un sempre acaba repercutint en l'altre. En el cas de Catalunya assistim a un desig de canvi que té tots els ingredients atípics i a la vegada engrescadors: és transversal quant a edat de població, quant a estaments socials, no s'ha plantejat mai en termes violents sinó com un procés volgudament democràtic.
Hem d'aconseguir que els polítics ho portin a bon port. Si ells no ho fan, tota la nostra societat ho pagarà ben car i ells en primer lloc"
Tot això ens ha investit d'una fortalesa que hem pogut mostrar al món en reiterades ocasions i de maneres diverses. Amb tot, que ningú no ho confongui com una estratègia ingènua, d'anar amb el lliri a la mà, sinó tot el contrari. Hem intentat captar l'atenció a partir dels valors que volem que el món identifiqui amb la nostra idiosincràsia com a poble: desig de llibertat, esperit democràtic i participatiu, allunyat de qualsevol patetisme, però ferm i decidit. Ha estat fins ara un procés que ha anat guanyant adeptes, que ha optat per vèncer a través de convèncer. I el món s'hi ha interessat.

Som en la fase final, en un any de moltes oportunitats que cal saber aprofitar. Tenim poc temps per fer molta feina. Les eleccions, símbol d'aquest esperit democràtic que anteposem a qualsevol altra cosa, ha de ser la força que ens ajudi a mostrar aquesta nostra fortalesa: la força dels forts.
Quan un poble s'uneix és indestructible. Ho hem de saber i fer-ho saber"
Els moviments socials rarament deceben. Si hem passat per un moment de dubtes i de re pensament és per acabar agafant embranzida. Quan hem exercit la força que tenim, hem arrossegat els polítics a la causa majoritària. Ara hem d'aconseguir que els polítics ho portin a bon port. Si ells no ho fan, tota la nostra societat ho pagarà ben car i ells en primer lloc. Per això les eleccions municipals han de ser el primer graó cap a aquesta regeneració política que tant necessitem.

La política municipal ens pot retornar aquesta confiança en la classe política que tant ha disminuït, a causa de l'allunyament en els objectius de servei a la comunitat i de l'exhauriment de fórmules poc imaginatives i molt gasives envers la societat. Tenim encara, malgrat ens pesi, representants que exhibeixen tics poc democràtics.

És l'hora de mostrar la força dels forts, unint-nos en tot allò que ens uneix, que és molt, salvant diferències i albirant un objectiu únic, tot respectant allò que també ens és característic: la pluralitat. Quan un poble s'uneix és indestructible. Ho hem de saber i fer-ho saber.