La iniciativa del President de convertir Catalunya en un Arenys de Munt ha descol·locat tothom i n'és il·lustrativa la trencadissa política d'aquesta setmana. Alguns els ha semblat un oportunisme, que pretenia fer temps i sortir del procés amb una mínima elegància electoral. Altres ho han vist un fugida endavant, perquè únicament els independentistes serien els cridats i els interpel·lats. Si bé als primers els ha semblat poc, als segons massa, de manera que tots han optat per les eleccions i s'hi han oposat.

D'una banda, si ho mirem amb ulls independentistes no cal fer-la, la diada i podríem saltar-nos-la. Els estrictament referendaris opinen que la "consulta" perdrà força democràtica i s'hauria de cercar una fórmula de protesta, diferent. Però és veritat també, com sosté el President, que la gent vol votar i que és una oportunitat. La discussió s'ha acabat dirimint com sempre. Finalment la qüestió és de poder i només el President pot liquidar la legislatura. Tothom s'hi ha resignat i ara es treballa pel 9N i per "recompondre la unitat".
El President s'ho juga tot. El seu prestigi i el seu futur depèn de l'èxit de la 'consulta'"
Tanmateix, ¿què serà políticament, el 9N? Serà una mica de tot i es llegirà molt diferentment. Seria convenient que el sobiranisme pogués oferir una mateixa valoració, perquè si no, les eleccions posteriors ho contaminaran d'electoralisme i els espanyols l'hi trobaran tots els defectes. No obstant, una cosa serà evident. El President s'ho juga tot. El seu prestigi i el seu futur depèn de l'èxit de la consulta.

Segurament el President s'ha adonat que només els valents creen i fan. Però, ja deia Aristòtil que la virtut està en el mig entre l'excés de valentia, que és la temeritat, i el defecte, que és la covardia. Perquè ara es veurà l'afany dels catalans per votar, l'abast de les diferents opcions que la pregunta suscita, la votació en relació a les altres votacions, l'abstenció que els unionistes reclamaran activa, s'analitzarà el com les meses resolen els problemes i els criteris d'admissió dels vots, l'escrutini i la rapidesa per solucionar alguna impugnació i moltes altres vicissituds.

El 9N pot ser un èxit, o bé un fracàs. Aristòtil aconsellava exposar-se amb càlcul i de fet, tot dependrà de la mobilització social que l'ANC, Òmnium, els partits, els alcaldes, els sectors socials, etc., puguin realitzar. Serà, doncs, el resultat de moltes reflexions i voluntats individuals i dels col·lectius.

La complexitat d'aquest tipus de consulta i el llistó que s'haurà de superar fa que tot plegat s'assembli a l'audàcia del joc dels imprudents soldats russos. El President està jugant políticament a la ruleta, amb només una bala dins dels sis forats del tambor. Però una bala mortífera i resolutòria. Si Rajoy calla i espera és perquè l'embat l'ha seduït. Ell hi juga també, d'una certa manera, a la ruleta.