El xoc de trens acabarà a finals d'any. La manera serà, segurament, la que relata Josep Ramoneda en l'article Europa a El País el 23 de febrer: "Si Espanya segueix impotent per resoldre el problema, Europa aleshores, intervindrà i marcarà el camí". De manera que ens espera un any d'espases enlaire, un any de resolució i fermesa.

Altres en canvi, pronostiquen un altre final. J.M. Lara, l'empresari del grup Planeta, opta per la rendició. Ho anunciava així a El Mundo: "Això acabarà amb Rajoy oferint una sortida a Mas quan Mas s'assereni i renunciï a la ruptura. La sortida serà un pacte fiscal moderat i un cert blindatge del català. No sé quan passarà, però després de les europees en qualsevol cas."

En el primer supòsit, els esdeveniments estovaran les institucions europees. De fet, Viviane Reding, la vice-presidenta de la Comissió Europea, ha vingut a Barcelona per dir clar i fort que Europa espera que els governs espanyol i català negociïn "amb mentalitat oberta i sense línies vermelles". Europa confia en què no haurà d'intervenir. Però no se'n desentén i Viviane Reding ho ha matisat prou bé.
Per no quedar-se a mercè de les europees, l'ANC i les organitzacions socials han de recuperar la mobilització"
En l'altre escenari, Lara preveu un canvi psicològic de Mas. S'ha de tranquil·litzar. Mas ha exagerat les revindicacions i s'ha posat "histèric". Les eleccions europees li demostraran que la seva posició perd força i aleshores, s'asserenarà i canviarà.

Els dos desenllaços, el de Ramoneda i el de Lara, succeiran i dependran del "suport" al President. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) volia "materialitzar" aquest suport a través d'una candidatura unitària. Però els partits no ho han volgut. Han preferit subratllar les diferencies ideològiques sobre Europa, a acceptar aquella proposició.

Si no es produeix cap altre esdeveniment, les eleccions seran l'única valoració al President. De manera que entre els més entusiastes d'una candidatura unitària es viu un cert atzucac, una certa contradicció i un cert desànim. Perquè no es farà la justícia que hi correspon.

Per no quedar-se a mercè de les europees, l'ANC i les organitzacions socials han de recuperar la mobilització. Ho han de fer per respondre a l'Estat. A les seves iniciatives més resolutives, siguin aquestes del Govern, de les Cortes o bé les de la Judicatura. En el calendari hi haurà moments molt significats. L'oposició a transferir la competència del referèndum en seria un de transcendental, però també ho seria una reacció en contra d'alguna sentència pendent, o la oposició oficial a la convocatòria de la consulta, o... Allò que no pot quedar és la passivitat de les organitzacions socials.